ARCO GalleryWalks
Amb la col·laboració de la Fundació ARCO, Barcelona Gallery Weekend ofereix rutes guiades a les galeries participants amb l'acompanyament de professionals del context local. Aquests recorreguts permetran conèixer de primera mà el treball de les galeries i les seves artistes, apropant-nos a la creació artística actual.
Les 15 rutes ARCO GalleryWalks tindran lloc els dies 20 i 26 de setembre de 2026, i en finalitzar compartirem un vermut cortesia de BCNMUT.
Activitat gratuïta amb reserva prèvia. L'aforament és limitat.
Inscripcions a partir del 2 de setembre AQUI.
Les visites seran en català / castellà.
Diumenge 20 de setembre:
11:00 H: L'Hospitalet: Galería Alegría, ethall.
11:00 H: De Gràcia a Trafalgar: House of Chappaz, RocioSantaCruz, Sorondo Projects.
11:00 H: Trafalgar — Poblenou: Fuga, Al-Tiba9, Palmadotze (pop-up a FoodCultura)
11:00 H: Passatge Mercader — Mallorca: ProjecteSD, Zielinsky, Galeria Marc Domènech, ADN Galeria.
11:30 H: Sant Antoni — Ciutat Vella: Chiquita Room, àngels barcelona, Sala Parés.
12:30 H: Trafalgar 1: Pigment Gallery, Dilalica, Bombon Projects, Escat Gallery.
13:00 H: Trafalgar 2: Suburbia Contemporary, 3 Punts Galeria, Prats Nogueras Blanchard.
13:00 H: Poblenou — Trafalgar: Palmadotze (pop-up a FoodCultura), Al-Tiba9, Fuga.
13:00 H: Eixample: Victor Lope Arte Contemporáneo, SELTZ by Ritter Ferrer, Mayoral.
Dissabte 26 de setembre:
11:00 H: Sant Antoni — Ciutat Vella: Chiquita Room, àngels barcelona, Sala Parés.
11:00 H: Eixample: Mayoral, SELTZ by Ritter Ferrer, Victor Lope Arte Contemporáneo.
11:00 H: Mallorca — Passatge Mercader: ADN Galeria, Zielinsky, ProjecteSD.
11:00 H: Trafalgar 1: Bombon Projects, Dilalica, Escat Gallery, Pigment Gallery.
11:00 H: De Gran Via a Trafalgar: RocioSantaCruz, Sorondo Projects, Suburbia Contemporary, Prats Nogueras Blanchard.
11:30 H: L'Hospitalet: ethall, Galería Alegría.
*Foto: àngels barcelona, BGW 2024. Rafael Arocha
Itineraris
BGW Familiar
Visites per a famílies amb la canalla a tres exposicions de Barcelona Gallery Weekend 2026.
La curadora Alexandra Laudo [Hereoínas de la Cultura] convidarà els i les assistents a reflexionar sobre el que veuen a partir de preguntes, jocs i altres propostes.
Diumenge 20 de setembre, 11:30 — 12:15h
Sala Parés
Guillermo Pérez Villalta: Cuadros de compañía: 2025 — 2026
Diumenge 20 de setembre, 13:00 — 13:45h
Escat Gallery
Federica Furbelli: Las nubes no tienen casa
Dissabte 26 de setembre, 12:30 — 13:15h
ethall
Eulàlia Rovira: Clin.
Edat recomanada: a partir de 6.
En català / castellà.
Activitat gratuïta amb reserva prèvia (aforament limitat): bgw@artbarcelona.es
*Imatge: BGW Familiar a Palmadotze durant BGW2025. Cecilia Díaz Betz.
Cop de cor
Veus del món de l'art contemporani comparteixen les exposicions que no voldran perdre's aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d'entrada i abans de visitar-les, els han fet sentir un cop de cor.
Cop de cor: Pablo Allepuz, cap de col·lecció del Museu Tàpies
Em sembla un luxe tenir a galeries de la ciutat dos projectes com «Present permanent», comissariada per Vicenç Altaió per Mayoral, i «Front per a l’Emancipació i el Deliri Col·lectiu (FEDC)», de Gabriel Ventura per a FUGA. Des de generacions diferents, imagino que ambdues propostes combinen història, arxiu, ficció, art i contracultura de formes inèdites. Tot i això, les aproximacions de cada una a la idea d’exposició col·lectiva segur que produiran resultats molt diferents. Gràcies per apostar per plantejaments curatorials d’aquest tipus.
Sempre estic atent a tot el que presenta ProjecteSD. En aquesta ocasió, m’interessa particularment el format expositiu doble d’Ana Jotta i Allen Ruppersberg, una decisió que potenciarà el qüestionament de certes nocions —autoria, originalitat, col·lecció— ja present en els seus respectius treballs sobre la cultura popular. Tinc molta curiositat per veure com el nou mural de Jotta articula i ressignifica l’obra seleccionada per a aquest «O Jogo da Glória (El Joc de l’Oca».
Crec que ningú s’hauria de perdre «Karim Rosa», primera individual de Lucía C. Pino a Prats Nogueras Blanchard, ni les de Sergio Prego («Overflow») i Eulàlia Rovira («Clin.») a ethall. Tres artistes separadis per vuit anys, tres moments diferents de la seva carrera, tres de les pràctiques més potents ara mateix entorn de les possibilitats materials de l’escultura en la seva relació amb l’espai expositiu.
Dins de les activacions del programa Flash, espero especialment el diàleg que planteja àngels barcelona entre «Teoria del foc» de Lúa Coderch i «Anima Mundi» d’Eulàlia Valldosera. Dues reflexions complementàries al voltant de la llum —o la il·luminació— a través de la paraula, el dibuix i el vídeo.
Cop de cor: Àngels de la Mota, ex galerista i actualment art advisor
Segurament començaré el recorregut de les galeries del Barcelona Gallery Weekend pel Passatge Mercader, un dels carrers més bonics de Barcelona i, afortunadament, encara poc conegut. És un lloc on es pot gaudir de l'art, prendre el millor negroni de la ciutat o menjar bo i sa, tot en pocs metres; un luxe que he gaudit durant gairebé trenta anys i que enyoro molt.
Allà mateix, a ProjecteSD, hi ha una molt bona exposició d'Allen Ruppersberg (Cleveland, 1944), un dels millors artistes americans de la seva generació i també un dels meus artistes de capçalera, així que serà parada obligada. Però no ens podem quedar només amb això: cal recórrer també les altres galeries del Passatge, i en especial Marc Domènech, que sempre aplica una òptica molt personal a l'art del segle XX. I és precisament passejant per aquest tram que m'he adonat d'una coincidència ben curiosa: diverses galeries inauguren la nova temporada exposant artistes conceptuals històrics, i resulta que tots ells van néixer a la dècada dels 40 del segle passat. Curiós, no?
Aquest fil generacional continua a la segona parada del recorregut, la galeria Seltz, al carrer Balmes amb Consell de Cent —una exposició de Francesc Torres (Barcelona, 1948), «El futuro ya no es lo que era», que de ben segur no ens decebrà. I, en la mateixa línia de redescobrir figures històriques en context insòlit, un altre imprescindible serà la visita a l'estudi d'Antoni Miralda (Terrassa, 1942), «Archivo Open», organitzada per la galeria Palmadotze dins del programa Flash: una oportunitat única, només per aquest cap de setmana, de trepitjar el mític espai on Miralda ha creat gran part de la seva producció artística.
Seguint amb el programa Flash, Chiquita Room presenta per primer cop a Barcelona un altre artista històric: el neerlandès Pieter Laurens Mol (Breda, 1946). És un bon tast del que serà la nova etapa de la galeria, que precisament obrirà d'aquí a uns dies un nou espai a Brussel·les.
Fins aquí el meu recorregut històric i sentimental per les galeries de Barcelona. Però no perdré de vista, evidentment, altres propostes igualment imprescindibles: àngels barcelona – «Anima Mundi» d’Eulàlia Valldosera; Prats Noguera Blanchard – «Karim Rosa» de Lucía C.Pino; Bombon Projects – Mounira Al Solh; Fuga – «Frente por la Emancipación y el Delirio Colectivo (FEDC)» de Gabriel Ventura; RocioSantaCruz – Mariaelena Roqué / Flash: Antonio Saura; Chiquita Room – «Lo que tiene vuelo» de Laia Argüelles; House of Chappaz – «Front Running y Trampa» de Momu & No Es; a l’Hospitalet: Galería Alegría – Jacobo Castellano & Luis Bisbe de la Fuente; ethall – Sergio Prego / Eulàlia Rovira / Flash: Juande Jarillo & Martín Vitaliti.
Cop de cor: Ianko López, gestor i periodista cultural
Eulàlia Valldosera a àngels barcelona: Valldosera és una artista l’obra de la qual més m’intrigava quan, de jovenet i encara sense haver estudiat Història de l’Art, vaig començar a interessar-me per la creació contemporània. Després li vaig perdre la pista durant molt de temps, i assistir ara a una individual seva en una galeria fa que m’envaeixi una sacsejada d’excitació que, francament, agraeixo molt.
Mounira Al Solh a Bombon Projects: vaig tenir coneixement d’aquesta artista libanesa justament per l’Ana Ramírez, de la galeria Bombon Projects i, en investigar-la més en profunditat, immediatament van interessar-me les seves propostes. Tinc moltes ganes de veure aquesta exposició plantejada sobre els records, suposo que traumàtics, de la seva infància durant la guerra civil al Líban.
Sergio Prego a ethall: simplement perquè Prego és un dels meus artistes contemporanis espanyols preferits. Sempre espero amb moltes ganes el que va fent. No tinc gaire més a afegir al respecte.
Lucía C. Pino a Prats Nogueras Blanchard: per motius similars, tot el que he vist de Lucía C. Pino m’ha atret i remogut, així que tinc molt d’interès a comprovar com prossegueix la seva investigació sobre la materialitat i l’immaterial de la memòria i el desig.
Francesc Torres a SELTZ: m’ha sorprès aquest binomi galeria/artista, la qual cosa implica que ja partim amb bon peu. Aprecio molt l’humor corrosiu i la inventiva plàstica de Torres, així que sospito que m’interessarà molt aquesta nova exposició.
Jacobo Castellano i Luis Bibe a Galería Alegría: m’interessa descobrir com funcionarà la trobada entre aquests dos artistes en una galeria que, si no recordo malament, ja va proposar una intersecció entre Bisbe i Alberto Peral fa uns anys: llavors, el resultat fou molt estimulant.
Cop de cor: Pilar Ortega, arquitectra i col·leccionista
El recorregut reuneix set propostes de galeries que viatgen des de la memòria històrica i l’activisme feminista fins a la ironia política o els rituals de l’alimentació. Aquests espais ens conviden a redescobrir el valor dels arxius, la força dels objectes quotidians, la capacitat de l’art per a connectar èpoques, els rituals, la generació de comunitat i desperten el pensament crític.
RocioSantaCruz
RocioSantaCruz manté el seu plantejament d’intercanvi i diàleg en les seves propostes, rescatant veus silenciades de figures imprescindibles. En aquest cas, estableix una enriquidora correspondència entre la revisió d’una figura imprescindible de l’art feminista contemporani i la provocació dels llenguatges gràfics de l’avantguarda de postguerra, convergint en un potent discurs crític: l’ús de la corporalitat i la iconoclàstia per a qüestionar patrons socials i de gènere.
La veu de l’art feminista contemporani és la de Mariaelena Roqué a «UnaDonaUna · AutoRetratRetratat», creadora inclassificable amb una força i una pràctica interdisciplinària que opera des de la fricció entre les arts plàstiques, l’escultura, la performance i l’acció escènica, on el cos femení és el territori de la memòria, la identitat i la transformació, essent el principal substrat material i polític de la seva obra, convidant a repensar la identitat.
Al programa Flash presenta el llibre d’artista «L’odeur de la sainteté» d’Antonio Saura, amb textos de Fernando Arrabal i publicada a París el 1975, peça gràfica basada en la col·lecció de fotografies eròtiques anticlericals pertanyent a Yves Rivière.
ProjecteSD
La proposta de ProjecteSD és significativa i proposa un valent diàleg formal a «O Jogo da Glória (El Joc de l’Oca)» fonamentat en un gest d’intervenció espacial. L’artista Ana Jotta realitzarà un dibuix mural concebut específicament per a l’exposició que no només opera com una peça autònoma de l’espai, sinó que es converteix en el suport d’un diàleg sofisticat entre peces de la seva pròpia producció i obres del seu coetani nord-americà Allen Ruppersberg.
Ambdós creadors convergeixen en el seu interès per col·leccionar i ressignificar materials trobats de la cultura popular, utilitzant estratègies de recomposició, assemblatge i el collage juntament amb el llenguatge escrit i la paraula impresa com a elements recurrents en l’obra de tots dos.
La proposta aposta per una deriva discursiva oberta i sense certeses prèvies, amb un sostrat conceptual, reflexionant des de l’encontre entre dues metodologies independents i confrontant críticament les seves poètiques.
Chiquita Room
Chiquita Room connecta art i poesia, a més d’una mirada crítica, abordant en la seva proposta el pas del temps i les petjades de la memòria, revisitant la poètica de Mol i la frescor discursiva d’Argüelles, amb un discurs entre dues generacions d’artistes sobre la persistència material del record i com a preàmbul del seu nou espai al Passage Bailli Louise, a Brussel·les, que inaugura al setembre amb la mostra «Once We Existed».
Laía Argüelles Folch a l’exposició «Lo que tiene vuelo», indaga en la manera com incorporem la noció material i immaterial del llegat, fent un exercici de transformació amb el que l’envolta a partir d’un gest íntim, en una cerca i construcció de sentit del món a partir de la seva metodologia de treball amb la cerca de materials trobats i retrobats, com també de fotografies, llocs, dibuixos i escriptura i les seves possibilitats de connexió i significat entre cossos i imatges.
Per la seva part, Pieter Laurens Mol aborda la temporalitat des d’una perspectiva del passat i la relativitat del temps, seleccionant amb rigor diferents materials en la seva pràctica artística per les seves càrregues simbòliques, històriques i mitològiques que flueixen en els seus diferents mitjans d’expressió (escultura, fotografia, pintura, dibuix, instal·lació, edicions i vídeos), combinant paraules, formes i imatges. A «Hook, Line and Sinker» veurem una mostra refinada d’obres amb significats múltiples on la matèria física és el transmissor directe del significat conceptual. Una oportunitat si no van poder veure la seva obra a l’edició d’ARCOmadrid d’aquest any.
àngels barcelona
La proposta d’àngels barcelona articula un estimulant encreuament intergeneracional incloent l’obra d’Eulàlia Valldosera en el centre i propiciant una intervenció específica a càrrec de Lúa Coderch connectant el conceptual, el polític i les dimensions de la consciència humana.
Eulàlia Valldosera a «Anima Mundi» ens mostra per primera vegada una selecció de dibuixos i textos canalitzats, derivats d’una prolongada i constant investigació iniciada el 2007 centrada en els sabers espirituals ancestrals andins. En aquestes obres, el fenomen de la canalització mística i la connexió energètica són l’extensió de la seva pròpia metodologia artística, relacionant art, consciència i sanació mitjançant la integració del dibuix, l’escriptura, la performance i els processos participatius. La formalització d’aquests sabers mitjançant el paper de la geometria i la llum-color, és una oportunitat per a reavaluar la producció històrica de l’artista desplaçant la mirada cap a una dimensió ritual.
La rèplica que l’artista Lúa Coderch al Programa Flash realitzi amb l’obra d’Eulàlia Valldosera és especialment atractiva, donat que conjuga les exploracions d’«Anima Mundi» amb el món conceptual, analític i estètic que Lúa desplega en les seves investigacions al voltant de conceptes com la sinceritat, el valor, l’engany i els afectes, com també per les seves reflexions entorn del lloc que ocupem i les implicacions filosòfiques i polítiques latents, activa un fructífer diàleg entre dues veus de forma indissoluble. En aquest cas, ho farà amb un treball videogràfic titulat «Teoria del foc», on Lúa pren la combustió com a metàfora per a explorar les passions que ens consumeixen.
Galeria Marc Domènech
Al Programa Flash, la mostra «1959. Joan Claret. Pintures» exposa obres pertanyents al llegat de l’artista, restituint la memòria visual del pintor com a dissident formal vers els corrents estètics i polítics del seu temps.
En la línia de la galeria de recuperar artistes del passat des del rigor historiogràfic, l’exposició de Joan Claret, un dels pintors més singulars i independents de la generació de postguerra a Catalunya, s’enfoca en l’any en què canvià la trajectòria de l’artista i realitzà la seva primera exposició individual a la Sala Gaspar.
En ella evidencià la posició de resistència formal que Claret adoptà davant els corrents estètics dominants de la seva època, centrant-se en la puresa estructural del constructivisme i l’abstracció geomètrica enfront de l’informalisme matèric que ocupava l’espai artístic. Una oportunitat per gaudir d’una pintura geomètrica, pulcra espacialment i formalment, arrelada en els coneixements arquitectònics que adquirí l’artista als seus inicis com a estudiant d’Arquitectura.
Victor Lope Arte Contemporáneo
La proposta de la galeria es vertebra al voltant de l’artista Kepa Garraza amb dues exposicions: «The Architecture of Power» i, al Programa Flash, el projecte «Horses». Les subtileses en la seva mirada i el repensar el relat històric i la crònica de la realitat que estableix Kepa Garraza es mostren en aquestes dues propostes expositives.
En la seva obra, l’artista reflexiona sobre la naturalesa de les imatges que consumim diàriament, qüestionant els discursos historiogràfics oficials i la informació obtinguda dels mitjans de comunicació institucionals amb una mirada irònica i àcida, proposant que dubtem sempre de la versió oficial.
A «Architecture of Power» ens mostra una petita retrospectiva de més d’una dècada d’investigació al voltant de la construcció visual del poder com un complex sistema d’imatges, desmuntant l’arquitectura simbòlica que sosté els relats oficials.
A «Horses» també interroga com el poder assolit mitjançant la iconografia militar clàssica s’ha legitimat visualment durant segles mitjançant l’estatuària eqüestre i, tot i que actualment aquestes representacions puguin resultar extemporànies, la proposta demostra la seva vigència simbòlica.
Palmadotze. Pop-up a Barcelona
Com a tancament del recorregut i des de l’espai FoodCultura a Barcelona, la galeria Palmadotze proposa en el Programa Flash «Miralda: Open Arxiu», desplaçant l’interès des de l’objecte artístic acabat al procés de treball a partir de la visita a l’estudi de Miralda, artista contemporani de referència de les pràctiques conceptuals internacionals associades a l’art efímer i l’antropologia de l’alimentació, que conformen el seu univers creatiu.
Aquesta proposta serà una experiència per a integrar-la tant des del seu espai de treball com des de la comprensió de la seva trajectòria i els seus processos creatius. Com a fundador i catalitzador de FoodCultura, aquesta visita és una oportunitat única per a accedir al seu taller no com un lloc tancat sinó com un museu/arxiu de format expandit i un dinàmic centre d’investigació social que ens convida a conèixer la dimensió que ocupa l’alimentació en l’àmbit cultural, social i simbòlic i les seves connexions amb l’art, la cerimònia i els rituals col·lectius.
Cop de cor: Gemma Avinyó, gestora cultural i directora adjunta de la Fundació Sorigué
Eulàlia Valldosera i Lúa Coderch a àngels barcelona. Tot i que no es planteja com a tal, el possible diàleg que s'estableix entre aquestes dues artistes catalanes de diferent generació resulta suggerent. Amb llenguatges propis, podrem segurament trobar afinitats en les seves pràctiques. Valdrà la pena visitar la galeria durant els dies Flash.
El pop up a Barcelona de Palmadotze amb Miralda. Penso que tothom hauria de conèixer Foodcultura i visitar-ne l’espai d'investigació sobre les dimensions culturals, polítiques i simbòliques de l'alimentació. Miralda és un pioner i un referent en la unió d’art i gastronomia, des d’on anticipà i segueix desenvolupant reflexions molt necessàries avui.
Lucía C. Pino a Prats Nogueras Blanchard. Una ocasió per veure el treball recent d’aquesta artista a Barcelona, després de la molt bona exposició que aquest any va presentar al CA2M. M’agrada la seva aproximació als materials de l’escultura i la seva reinterpretació del mitjà fotogràfic. En la seva obra, imatge, objecte i matèria entren en una relació de tensió molt interessant.
ethall – Sergio Prego i Eulàlia Rovira comparteixen un interès per la relació entre l'obra i l'espai arquitectònic, una qüestió que m'interessa especialment. També m’agrada el diàleg plantejat entre les peces de Juande Jarillo i Martín Vitaliti, que parteixen de llenguatges i aproximacions a la realitat diferents.
Amparo Tormo a Zielinsky. És una bona ocasió per descobrir aquesta artista valenciana a Barcelona – jo he conegut el seu treball recentment. Tant les seves peces en ferro com els volums rigorosos fets amb amb fusta i els dibuixos sobre paper es caracteritzen per la seva austeritat i força. Una artista que cal conèixer bé.
FUGA, amb Gabriel Ventura, qui treballa des de la poesia com a espai des d'on pensar els imaginaris del present. Conec els seus textos i he seguit la seva feina com a comissari; per això tinc interès en conèixer la formalització del seu treball en aquesta exposició.
Cop de cor: Álvaro González Cerezo i Jorge Fernández Gómez, arquitectes i col·leccionistes
Bombon Projects: Mounira Al Solh, una artista que encara no coneixem, però l’obra de la qual ens sembla fresca i arriscada. Sempre és un plaer descobrir nous projectes de la mà de Bombon.
Chiquita Room: l’exposició del programa Flash de Pieter Laurens Mol. Tenim curiositat per veure amb quines obres ens aconsegueix sorprendre i segurament divertir-nos aquesta vegada.
ethall: una de les galeries que més ens captiva. En aquesta edició, des de la pràctica polifacètica d’Eulàlia Rovira fins al diàleg entre Jarillo i Vitaliti, passant per les construccions de Sergio Prego: tres propostes molt properes a la nostra sensibilitat com a arquitectes.
Prats Nogueras Blanchard: l’exposició de Lucía C. Pino, que també ens atrau inevitablement des d’una mirada arquitectònica (construcció, espai, materialitat…).
ProjecteSD: esperem amb ganes el diàleg entre les obres d’Ana Jotta i Allen Ruppersberg. Només el títol, «El Joc de l’Oca», ja ens convida al gaudi, que de ben segur serà intel·lectual i visual.