ARCO GalleryWalks
Amb la col·laboració de la Fundació ARCO, Barcelona Gallery Weekend ofereix rutes guiades a les galeries participants amb l'acompanyament de professionals del context local. Aquests recorreguts permetran conèixer de primera mà el treball de les galeries i les seves artistes, apropant-nos a la creació artística actual.
Les 16 rutes ARCO GalleryWalks tindran lloc els dies 21 i 27 de setembre, i en finalitzar compartirem un vermut BCNMUT cortesia de BCN Spirit.
L'activitat és gratuïta i requereix reserva prèvia als enllaços a continuació. L'aforament és limitat.
Les visites seran en català / castellà.
Diumenge 21 de setembre:
11:00 H: L'Hospitalet: Galería Alegría, ethall
11:00 H: Sant Antoni — Ciutat Vella: Chiquita Room, àngels barcelona, Sala Parés
11:00 H: D'Aribau al Passatge Mercader: Victor Lope Arte Contemporáneo, ADN Galeria, Palmadotze
11:00 H: Trafalgar 1: galeria SENDA, FUGA, Prats Nogueras Blanchard, Taché Art Gallery
11:30 H: De Gràcia a l'Eixample: House of Chappaz, Suburbia Contemporary, RocioSantaCruz
12:30 H: L’Hospitalet [bis]: ethall, Galería Alegría
13:00 H: Passatge Mercader: ProjecteSD, Zielinsky, Galeria Marc Domènech
13:00 H: Del Passatge Mercader a Aribau: Palmadotze, ADN Galeria, Victor Lope Arte Contemporáneo
13:00 H: Trafalgar 2: Pigment Gallery, Dilalica, Bombon Projects
Dissabte 27 de setembre:
11:00 H: Trafalgar 1 [bis]: galeria SENDA, FUGA, Prats Nogueras Blanchard, Taché Art Gallery
11:00 H: Consell de Cent: SELTZ by Ritter Ferrer, 3 Punts, Mayoral
11:00 H: Passatge Mercader [bis]: ProjecteSD, Zielinsky, Galeria Marc Domènech
11:00 H: Sant Antoni — CIiutat Vella [bis]: Chiquita Room, àngels barcelona, Sala Parés
11:30 H: De Gràcia a l'Eixample [bis]: House of Chappaz, Suburbia Contemporary, RocioSantaCruz
13:00 H: Consell de Cent [bis]: Mayoral, 3 Punts, SELTZ by Ritter Ferrer
13:00 H: Trafalgar 2 [bis]: Pigment Gallery, Dilalica, Bombon Projects
*Foto: Galería Alegría, BGW2024. Rafael Arocha.
Itineraris
BGW Familiar
Visites per a famílies amb la canalla a tres exposicions de Barcelona Gallery Weekend 2025.
La curadora Alexandra Laudo [Hereoínas de la Cultura] convidarà els i les assistents a reflexionar sobre el que veuen a partir de preguntes, jocs i altres propostes.
Diumenge 21 de setembre, 11:00 — 11:45h
Palmadotze - pop up a Barcelona
Susanna Inglada: It's you.⚡
Diumenge 21 de setembre, 12:30 — 13:15h
ADN Galeria
Carlos Pazos i Georges Brecht: La paradoja del no.⚡
Dissabte 27 de setembre, 11:00 — 11:45h
Prats Nogueras Blanchard
L'arquitectura del no construït. Projectes no realitzats de Christo i Jeanne-Claude.
Edat recomanada: a partir de 6.
En català / castellà.
Activitat gratuïta amb reserva prèvia (aforament limitat): bgw@artbarcelona.es
*Imatge: BGWFamiliar durant BGW2023 a Chiquita Room. Eva Carasol.
Ana Mas Salse, galerista i col·leccionista.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
El món oníric i espiritual de Josefa Tolrà en Bombon Projects, artista de gran singularitat, visionària i mèdium, un univers desplegat en les seves llibretes, bellíssims brodats i dibuixos.
El diàleg entre Bruno Munari i Mari Chordà en Chiquita Room, tots dos artistes el treball dels quals admiro, en una trobada fantasiosa del lúdic en la seva interacció amb el món.
Julia Spínola i el seu treball escultòric en ethall on, ben segur, desenvoluparà una proposta específica interessant en l'espai de la galeria.
Descobrir els projectes no realitzats de Christo i Jean Claude en Prats Nogueras Blanchard, en un desplegament del procés de preparació dels mateixos des de diferents àmbits, les maquetes i dibuixos, els estudis d'enginyeria, els documents burocràtics. No per no construïts van deixar d'existir, d'algun mode.
La representació simbòlica de la naturalesa en les composicions pictòriques de Carlos Forns a la Sala Parés.
Marcelo Brodsky en Zielinsky i el seu treball com a artista i activista, que desplega en sèries fotogràfiques intervingudes com una forma alternativa de llenguatge visual i conceptual de com, a partir de la memòria privada, narra històries col·lectives en successos històrics de gran impacte.
Tobias Arndt, col·leccionista.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
En el recorregut, m’agradaria proposar l’obra de Ken Sortais (Galería Alegria), que potser és la que s’acosta més a la pintura. Conec bé les seves obres escultòriques, que sovint incorporen un element lúdic i exploren la relació entre el color i la forma, evocant confusions sobre la materialitat. Tinc molta curiositat per veure les seves peces murals.
Això em porta a Raisa Maudit (House of Chappaz), que sovint se centra en el vídeo (o potser és només la meva mirada com a col·leccionista de vídeo?), tot interactuant amb altres mitjans com la performance, l’escenografia, el text i elements tridimensionals, i que tampoc manquen de joc i ironia. La seva mirada transfeminista i les diferents narratives que construeix posen sobre la taula qüestions que exigeixen, imperativament, un posicionament.
Regina José Galindo i Avelino Sala (ADN Galeria) proposen un diàleg en què el feminisme —també el transfeminisme— esdevé, o millor dit és, existencial. La brutalitat inimaginable dels feminicidis a Guatemala, país natal de José Galindo, marca profundament la seva obra. Recentment em va commoure profundament la seva performance i sèrie fotogràfica Jardins de flors (2021), on 25 dones trans estaven cobertes amb teles de colors i romanien immòbils, formant virtualment un jardí de flors. Tinc moltes ganes de veure el seu diàleg amb l’obra d’Avelino Sala, «This Machine Kills Fascism».
Itziar Okariz (Flash⚡/ethall) també explora la immobilitat en la seva peça en vídeo a ethall. Mostra un fragment d’un cos amb un text escrit a mà amb bolígraf. La persona intenta romandre immòbil, simulant una imatge fixa. Per a mi, aquesta obra constitueix una peça clau en la pràctica d’Okariz, que genera significat a través de reiteracions emfàtiques de signes o llenguatge. Tot i que no fa seva l’etiqueta de “feminista” per considerar-la massa restrictiva, la seva obra investiga les crítiques a les construccions normatives de gènere.
Tot això condueix inevitablement a Eva Fàbregas (Bombon Projects), que tracta temes de gènere de la manera, literalment, més lúdica possible. Les seves escultures de gran format, que representen dispositius sexuals o restes (com condons usats), conviden a adoptar una actitud més relaxada, com asseure’s o estirar-se damunt d’elles, i preparar-se per fer una copa després d’un llarg dia d’art.
Ana Ara, directora de l’àrea artística de la Fundació Joan Miró
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
3 artistes interessants que val la pena seguir de prop en tres galeries de la ciutat que sempre s’han de visitar:
Julia Espínola a ethall, Ariadna Guiteras a Dilalica i Eva Fàbregas a Bombon Projects.
Artistes ja consagrats que segueixen sorprenent, en galeries amb un bon programa expositiu:
Rogelio López Cuenca (Málaga, 1959) a àngels barcelona i Josefa Tolrà (1880-1959) a Bombon Projects.
Juan Aguilar, col·leccionista.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
[1] Avelino Sala i Regina José Galindo a ADN Galeria:
M’encanta que hi hagi contingut latinoamericà a BGW. He vist un parell de performances en vídeo de Regina José Galindo, i la veritat és que m’agrada el seu enfocament fort però delicat d’una circumstància social.
[2] Eva Fàbregas a Bombon Projects:
Una de les meves artistes favorites del moment, que no necessita gaire presentació ni introducció.
Té una capacitat generosa d’expressar-se plàsticament, envaint els espais i la imaginació. La seva és una proposta lúdica, orgànica i fins i tot eròtica, sense deixar de ser un treball formal i seriós.
[3] ProjecteSD:
Tinc posada l’atenció en LUCE, en la meravellosa simplicitat del seu trevall, on col·lecta i rescata objectes descartats, oblidats, deteriorats pel pas del temps, i els dona un nou significat. Jo no em perdria aquesta exposició.
Sílvia, la galerista, té un ull molt especial, sense fanfàrria i sovint sense colors cridaners. Presenta propostes meravelloses, artistes amb una sensibilitat extraordinària i una proposta contundent.
Aquest és el cas de Hans-Peter Feldmann, qui al llarg de la seva carrera com a artista va mostrar al sistema que l’obra ha de ser valorada pel que és, per la idea, i no per la mida de la seva edició. Tenia una manera molt particular d’apropar-se a la memòria, de rescatar-la, de riure-se’n.
[4] Giovanni Ozzola a Suburbia Contemporary:
Hi ha quelcom nostàlgic que m'atreu cap a aquesta mostra, la combinació entre l'efímer dels objectes plantejats en les imatges preses en diferents geografies simbolitzen la vida mateixa, el desgast, el passar del temps.
[5] Marcelo Brodsky a Zielinsky:
M'apassiona la tasca de rescat i investigació d'aquests galeristes, a més del fet que porten artistes no tradicionals o que no necessàriament corresponen al seu context habitual, i això és d'agrair.
[6, 7, 8, 9...] No em perdo per res Javier Pérez a la Taché Art Gallery, em desperta curiositat la mostra de Bruno Munari i Mari Chordà a Chiquita Room, a ethall serà la primera exposició que visiti d’Itziar Okariz, i serà una bona oportunitat per retrobar-me amb l’obra de la meravellosa dupla Christo & Jeanne-Claude a Prats Nogueras Blanchard.
Imma Prieto, directora del Museu Tàpies
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
[1] A Bombon Projects, Eva Fàbregas i Josefa Tolrà:
Interessant diàleg entre passat i present a partir de la materialització de l’invisible.
[2] A àngels barcelona, Rogelio López Cuenca:
Un dels referents actuals des d’una perspectiva crítica de l’ús del llenguatge.
[3] A Dilalica, Ariadna Guiteras:
Binomi cos i acció, reflexió des de pensar la presència en relació a la matèria i la memòria.
[4] A Palmadotze, Susanna Inglada:
Diàleg entre la petjada teatral o escènica i el dibuix com a gest mínim de representació.
[5] A ethall, Julia Spínola i Itziar Okariz:
Reflexió entorn de la normativitat de l'espai en el qual s'insereix el cos, ja sigui humà o escultòric.
[6] A Chiquita Room, Bruno Munari i Mari Chordà:
Duo no evident a partir del vincle entre dues figures icòniques.
[7] A ProjecteSD, LUCE:
Una de les recerques més lúcides entorn de l'espai públic i l'espai urbà, i els mecanismes que s'activen o desactiven a l'hora d'atendre la comunicació.
David Moran Alvarez, editor de La Dominación Mundial i col·leccionista.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
[1] Julia Spínola. «El Vuelto». ethall.
Risc, subtilesa, atzar i rotunditat són algunes de les qualitats que uneixen una artista com Julia Spínola amb un espai com el d’ethall. Coneixent la feina prèvia de l’artista i la trajectòria de la galeria, esperem sentir el vertigen del que encara no s’ha vist. L’imprevisible és sempre una condició —i no pas menor— del desig. L’exposició més esperada.
[2] Josefa Tolrà. «Deixa’t créixer les ales». Bombon Projects.
Veure obra de Josefa Tolrà a Bombon Projects és una d’aquelles coincidències perfectes que prometen revelacions. L’artista, figura fonamental de l’art mediúmnic a Catalunya, trobarà en aquesta galeria —reconeguda per la seva capacitat d’oferir noves lectures— l’espai ideal perquè redescobrim la potència del seu treball visionari. Una de les cites ineludibles de l’agenda d’aquest any a Barcelona.
[3] Bruno Munari / Mari Chordà. «Cançó de bressol per espavilar una nena». Chiquita Room.
Després de la reveladora exposició de Mari Chordà al MACBA, el seu diàleg amb Bruno Munari promet ser fascinant. La sensibilitat de Chiquita Room per teixir connexions entre art, disseny i poesia fa d’aquesta trobada una de les propostes més temptadores del BCN Gallery Weekend. La conjunció de dos artistes que han explorat la llibertat creativa des de la pedagogia i la poètica visual no podria trobar millor escenari.
[4] «La paradoja del No». Carlos Pazos / Georges Brecht. ADN Galeria.
La trobada entre Carlos Pazos i Georges Brecht a ADN es presenta com una d’aquelles propostes que desperten la curiositat des del mateix plantejament. Es tracta d’una trobada tan estimulant com inesperada. Les superposicions i desplaçaments que poden sorgir d’aquesta conversa impossible són motiu suficient per no perdre’s aquesta proposta.
[5] «Buscant on no hi ha res». LUCE. ProjecteSD.
No sé si LUCE és l’artista urbà més dotat del nostre país, però sí l’únic que pot presumir de tenir una poètica tan àmplia com subtil. La seva capacitat per llegir la ciutat i transformar-la mitjançant intervencions tan precises com líriques troba en aquesta galeria el marc perfecte per desplegar-se. La promesa de veure com tradueix la seva particular manera d’entendre l’espai urbà al context expositiu fa d’aquesta mostra una cita essencial a l’agenda de l’esdeveniment.
Foto: Miguel de Guzmán.
Claudia Elies, directora de La Fabra Centre d'Art Contemporani.
Veus rellevants del món de l’art comparteixen quines exposicions no es volen perdre aquest Barcelona Gallery Weekend: aquelles que, d’entrada, els han fet sentir un cop de cor.
[1] Bombon Projects – Deixa’t créixer les ales – Josefa Tolrà – Comissariada per Pilar Bonet
Pilar Bonet ha passat una vida mirant l’obra de la Josefà Tolrà, i cada vegada té alguna cosa més a dir-nos. Sempre m’interessen aquestes figures que, com la de l’editor, acompanyen una vida sencera a l’artista. Intueixo també que serà especialment interessant el diàleg que farà amb l’obra d’Eva Fàbregas.
[2] Chiquita Room – Cançó de bressol per espavilar una nena – Mari Chordà i Bruno Munari – Comissariada per Àngels de la Mota
Perquè no només significa poder veure l’obra de Bruno Munari a Barcelona, sinó que també podrem fer-ho sota la mirada de l’Àngels de la Mota, capaç d’imaginar una trobada entre l’artista italià i la Mari Chordà.
[3] ethall – El vuelto – Julia Spínola
La imatge de l’exposició, entre deslocalitzada i descentrada, em deixa aquella sensació estranyesa que em demana seguir mirant. Tampoc no necessito cap motiu per anar a veure el que sigui que fa la Julia Spínola.
[4] Galeria Marc Domènech – Palencia vs. Serzo. Preludi d’una III Escuela de Vallecas – Benjamín Palencia i José Luis Serzo.
Tinc molta curiositat per veure aquells descampats i terrenys erms que un dia van inspirar tants artistes. Espais que ara s’han convertit en nous escenaris urbans, ja despoblats d’antigues naus i tornats a habitar per artistes contemporanis.
[5] Prats Nogueras Blanchard – La arquitectura de lo no construido. Proyectos no realizados de Christo y Jeanne Claude – Christo & Jeanne Claude.
És ocasió per veure allò que normalment no veiem, allò que queda enterrat sota un munt de papers en un estudi, i que sovint només pertany a la intimitat de l’artista o el seu cercle més estret. I també perquè és una ocasió per veure –– finalment–– tapat el monument a Colón.
[6] ProjecteSD – Buscando donde no hay nada – LUCE.
Només amb el títol ja m’imagino que podrem descobrir detalls de coses que sempre han estat allà però que no hem sabut aturar-nos a observar-les. Intueixo un viatge a través d’allò que passa desapercebut, com si poguéssim ser la càmera que, a vegades, LUCE porta damunt del casc.