L21 Barcelona - Sala 2

Artistes representats

Fátima de Juan, Alejandro Leonhardt, Jordi Ribes, Mira Makai, Hunter Potter, Daisy Dodd-Noble, Richard Woods, Gao Hang, Nat Meade, Théo Viardin, Ben Edmunds, Dasha Shishkin, Joe Cheetham, Mona Broschár, Simon Demeuter, Cristina de Miguel, Edu Carrillo, Ian Waelder, Erika Hock, Fabio Visocgliosi, Valerie Krause, Stevie Dix, Felix Treadwell, Geran Knol.

Sobre la Galeria

L21 és un projecte que no ha parat d'evolucionar al llarg dels anys, des de la seva fundació per Óscar Florit a Palma l'any 2012. La galeria va apostar llavors per la representació d'artistes emergents nacionals i l'experimentació amb nous formats expositius. Exemples d'això van ser els projectes 'The Envelope, The Window', a la seu de la galeria a Madrid, o la proposta The Apartment, que va ser premiada a ARCO 2015.   

Actualment, L21 és un projecte internacional i híbrid allotjat a diversos espais de grans dimensions a Mallorca que ens permeten desenvolupar amb llibertat les diferents facetes del projecte: galeria d'art contemporani, residència per a artistes i centre de producció (L21 Lab). Des de l’any 2022, L21 compta també amb una seu a Barcelona, situada a L'Hospitalet de Llobregat, que alberga dues sales d’exposicions i un taller de producció digital i pintura dedicat a treballar estretament amb els artistes de la galeria en la generació d'obres esculturals i edicions especials.

Honey I’m Home

Dijous 15.09:
A partir de les 12h, inauguració per a professionals / 18h públic general
Divenres 16 i dissabte 17.09: 11 - 20h 
Diumenge 18.09: 11 - 15h

'Whimsy ball' in cage és un joc d'entreteniment que ocorria durant l'espera dels trens als Estats Units a principis de segle XX. Aquesta tradició de folk art s'executava tallant una bola dins d'una estructura sense que es trenqués, de manera que la bola es pogués moure sense sortir-se. En l'exposició “Honey I’m home”, Hunter Potter ens parla a través d'aquesta relació de l'estar atrapat sense saber quan sortir, ni tan sols si ja hauria d'haver sortit. Una referència clau és l'estrofa de “Time” de Pink Floyd: "Waiting for someone or something to show you the way. Tired of lying in the sunshine, staying home to watch the rain. You are young and life is long, and there is time to kill today. And then one day you find ten years have got behind you No one told you when to run, you missed the starting gun".

Hunter Potter

Hunter Potter (Syracuse, NY,1990) i va estudiar Belles arts a la Universitat de Vermont, on es va graduar l’any 2013. Hunter Potter utilitza una paleta de colors atrevits i figures capritxoses i geomètriques inspirades en el folklore nord-americà per a crear pintures pop que celebren les minúcies de la vida quotidiana a escala monumental.   

Les figures de Potter solen representar als marginats de la societat; els delinqüents, lluitadors i fugitius als quals associa la seva obra són similars als personatges de les novel·les de John Steinbeck, Ernest Hemingway i Larry McMurtry, escrits que influeixen en l'obra de Potter. Encara que continua creant obres més íntimes, l'entusiasme de l'artista per les obres a gran escala va començar quan va ser aprenent de pintor de tanques publicitàries a Nova York. Potter va rebre la beca Roger Smith Artist Fellowship al Vermont Studio Center en 2018 i va obtenir residències a Londres en la Plop Residency i The Fores Project.