RocioSantaCruz

La galeria RocioSantaCruz és un espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions. Situat al centre neuràlgic de Barcelona, l’espai acull projectes tant d’artistes consolidats com ara talents emergents.

Fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París com a editora de llibres d’artista, el plantejament de RocioSantaCruz és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un espai d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i un espai per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista.

Artistes representats:

Virxilio Viéitez, Jean Denant, Lionel Sabatté, Teresa Gancedo, Javier Inés, Colita, Pilar Aymerich, Palmira Puig, Ouka Leele, Lúa Ribeira, Toni Amengual, Antón Lamazares, Marina Núñez, Dionisio Cañas, Dionis Escorsa, Oriol Vilapuig, Barbara Mors, Antoni Campañà, Paco Elvira, Marcel Giró, Lluís Hortalà, Gonzalo Elvira, Fina Miralles, Gloria Oyarzabal, Miguel Rio Branco, Francisco Ontañón, ORLAN, Miguel Trillo, Diogo Pimentã, Blanca Casas Brullet, Vari Caramés, Ceesepe, Eduardo Salvatore, Nicolás Combarro, German Lorca, Andrés Galeano, Miquel Mont, Pep Duran, Lois Patiño, Montserrat Soto, Sergio Vega

L’exposició presenta el llibre d’artista «L’odeur de la sainteté», d’Antonio Saura, amb textos de Fernando Arrabal. Publicada a París l’any 1975, l’obra neix de la reinterpretació que Saura fa de la col·lecció de fotografies eròtiques anticlericals pertanyent a Yves Rivière, editor de la publicació i mestre editor de Rocío Santa Cruz.

La publicació és considerada una de les obres més incisives i rellevants de la producció gràfica de Saura. L’edició consta de 125 exemplars, acompanyats de sis aiguaforts originals, així com d’una suite de tretze aiguaforts editada en divuit exemplars sobre paper xinès.

Les estampes despleguen el llenguatge gestual i irreverent característic de l’artista, articulant una crítica mordaç, irònica i transgressora a les estructures d’autoritat religiosa. El conjunt posa en relleu la força plàstica d’aquesta publicació, així com el diàleg fecund entre la potència visual de Saura i l’escriptura d’Arrabal.