Horari durant BGW 2026
Dj. 17, Dv. 18 i Ds. 19 de setembre: 12 — 20 h;
Dg. 20 de setembre: 11 — 15 h
.jpg)
Dilalica, vista exposició 'Dígits i àtoms', BGW2019. Foto: Cecilia Díaz-Betz
Dilalica són artistes i comissaris que conviden a altres artistes a participar en projectes inèdits. El nom Dilalica va ser generat per un programa informàtic que va combinar aleatòriament síl·labes sovint usades en el castellà — un idioma que s'escriu fonèticament. En 2019, Dilalica va inaugurar una galeria a Barcelona.
Fotocopia de l'arxiu de Yago Conde
Cortesia de Dilalica
⚡︎ Programa Flash: només del 17 al 20 de setembre.
La mort de Yago Conde als 37 anys, el 1994, just després d’acabar la seva tesi doctoral, va interrompre la seva presència en el pensament arquitectònic. Aquesta desaparició —una forma particular de pèrdua de densitat— va ser també una pèrdua marcada pel silenci posterior.
En la seva tesi, titulada Arquitectura de la indeterminació, Yago Conde proposa una arquitectura entesa no com una pràctica orientada a formes definides i límits estàtics, sinó com un camp d’estats de suspensió i indeterminació. Des d’aquesta posició, va qüestionar els límits fixos de l’arquitectura i va obrir el projecte a relacions múltiples i no predeterminades, pensant-la com una escriptura sobre la superfície més que no pas com una solució tancada, en connexió amb pràctiques en què l’obra depèn del context i de la interpretació. En una línia similar, la indeterminació ontològica de la física quàntica descriu una realitat en què la matèria emergeix en relació amb el context.
Aquesta proposta, co-comissariada per Blanca Pujals, presenta una sèrie d’edicions que parteixen d’aquests plantejaments i els activen com a eines per repensar l’arquitectura, l’edició i la producció artística i de coneixement des de la indeterminació i la relació.
Agraïments: Bea Goller, Moisés Puente i Arxiu Històric del COAC.
Yago Conde (Barcelona, 1957–1994) va ser arquitecte, investigador i docent. Doctor arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), va ampliar la seva formació amb un màster en Arquitectura a la Universitat de Columbia de Nova York gràcies a una beca Fulbright. Al llarg de la seva trajectòria professional va treballar als estudis de Peter Eisenman, Fernando Correa, Alfonso Milá i Vittorio Gregotti.
La seva pràctica es va desenvolupar entre l’arquitectura, el disseny i l’experimentació espacial, i va ser reconeguda en nombrosos concursos i premis. El 1987 va rebre el premi al millor tractament dels marges del Guadalquivir a Còrdova i, un any després, va obtenir el primer premi per al Parc de Bombers i Escola de la Vila Olímpica de Barcelona, així com el primer premi ex aequo, juntament amb Bea Goller, per a una font monumental a la Vila Olímpica. Va ser seleccionat i finalista dels Premis FAD d’Arquitectura els anys 1988, 1990 i 1991, i finalista del concurs per als accessos a l’Alhambra de Granada el 1989. Entre els seus projectes vinculats a l’Expo 92 de Sevilla destaquen el primer premi del concurs de Fites Temàtiques i la construcció de l’accés al Pavelló d’Art Contemporani. El 1991 també va ser finalista de Fiumara d’Arte, a Sicília.
Paral·lelament, Conde va desenvolupar una intensa activitat docent internacional. Va ser professor al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York i professor-director del Departament d’Arquitectura del Bennington College, Vermont (1985–1986); Unit Master a l’Architectural Association de Londres (1986–1987); i professor de Projectes a l’ETSAB entre 1987 i 1994. També va impartir docència a la Universitat de Pennsilvània, Filadèlfia (1991–1993), i a Elisava (1988–1990), on posteriorment va dirigir el Màster d’Arquitectura Efímera Elisava-UPC entre 1991 i 1994.
Els seus textos i projectes van ser publicats en nombroses revistes i mitjans especialitzats nacionals i internacionals, entre els quals AA Files, AA Projects Review, Arquitectura, Quaderns, Periferia, ON, AB, A&V, Arquitectura Viva, Carrer de la Ciutat, Revista Técnica, Werk, Bauen + Wohnen, L’Arca, Interni, Lotus i La Vanguardia.
Visita guiada a l'exposició «Hacerse rala» amb l'artista Mikel Escobales i Sergi Álvarez Riosalido, curador.
En castellà amb possibilitat de traducció a l'anglès.
Ruta guiada a Pigment Gallery [Ignacio Iñigo i Lorenzo Fernández + ⚡︎ Flash dels mateixos artistes], Dilalica [Mikel Escobales + ⚡︎ projecte a cura de Blanca Pujals], Bombon Projects [Mounira Al Solh] i Escat Gallery [Federica Furbelli].
Vermut final cortesia de BCN Mut.
Punt de trobada: Pigment Gallery [Trafalgar, 70]
Aforament limitat. Reserva prèvia: AQUI.
Ruta guiada a Bombon Projects [Mounira Al Solh], Dilalica [Mikel Escobales], Escat Gallery [Federica Furbelli] i Pigment Gallery [Ignacio Iñigo i Lorenzo Fernández].
Vermut final cortesia de BCN Mut.
Punt de trobada: Bombon Projects [Trafalgar, 53]
Aforament limitat. Reserva prèvia: AQUI.