Suburbia Contemporary

La missió de Suburbia Contemporary és inspirar i desafiar els visitants a explorar el món de les creacions innovadores de diverses cultures i orígens. El nostre compromís amb la innovació es reflecteix en els artistes que presentem, els quals expanden els límits de les formes d’art tradicionals amb les seves perspectives úniques i diferents. Ens esforcem per mantenir una selecció equilibrada d’art que representi una àmplia gamma d’estils i mitjans, des de la pintura fins a l’escultura i la performance.

La nostra col·lecció internacional d’art és un testimoni de l’abast global de la creativitat i el seu poder per connectar les persones a través de les fronteres. Hem seleccionat acuradament obres d’artistes consolidats i emergents d’arreu del món, cadascun amb la seva pròpia visió i veu. A mesura que mirem cap al futur de l’art, continuem compromesos amb presentar les últimes tendències d’avantguarda en el món de l’art contemporani.

Suburbia Contemporary és un centre d’innovació, on els visitants poden explorar les últimes tendències en art i presenciar de primera mà l’evolució d’aquesta forma artística. Creiem que l’art té el poder de transcendir les barreres de la llengua i la cultura, i la nostra galeria proporciona una plataforma perquè els artistes comparteixin les seves històries i experiències amb una audiència global.

Artistes representats:

Jake Aikman, Han Bing, Peter Eastman, Mar Hernández Riquelme, Musa N. Nxumalo, Giovanni Ozzola, Robert Pettena, Amy Rusch, Ed Young

«Land of the Living» és una recerca de Jake Aikman sobre un espai alhora físic i mental, on l’orientació i la percepció es mantenen en un estat de tensió constant entre presència i dissolució. El títol remet al “món dels vius”, una expressió que, lluny d’afirmar una condició estable o identitària, desplaça l’experiència cap a un territori en oscil·lació permanent, travessat per la incertesa, la transformació i una dimensió de misteri estructural.

En aquest conjunt d’obres, Aikman no descriu un lloc en sentit literal, sinó que construeix una geografia mental suspesa, on les coordenades tradicionals de lectura es desactiven progressivament. La pintura funciona com un camp de fricció entre el que és recognoscible i allò inassolible, entre la formació de la imatge i la seva immediata descomposició.

Aquestes pintures amplien l’univers de l’exposició en operar com a fragments d’un mateix sistema perceptiu, on el límit entre terra i mar, entre figura i fons, entre aparició i desaparició, es manté deliberadament inestable. La imatge no es presenta com a afirmació, sinó com a estat transitori, una superfície on la percepció es reorganitza sense assolir una fixació definitiva.