Sala Parés

Fundada en 1877, la Sala Parés és la primera galeria establerta a Espanya i una de les de major trajectòria del món que continua en actiu. Disposa de 3 espais en un edifici històric situat al cor del Barri Gòtic de Barcelona, on exposa l'obra dels 35 artistes contemporanis amb els quals treballa. Els seus 3 espais independents acullen les exposicions individuals dels artistes amb qui la galeria manté una relació estable, així com també les d'altres creadors amb qui treballa puntualment.

Compta amb una àmplia selecció d’autors que s’expressen amb la pintura, especialment en el realisme i la figuració contemporanis, així com en l’abstracció i també d’uns altres que ho fan a través de l’escultura, la fotografia i el videoart, sense oblidar propostes que parteixen de la intersecció entre diverses tècniques i disciplines. Igualment, la Sala Parés organitza mostres extraordinàries comissariades sobre episodis concrets de la història de l’art català i al voltant dels artistes històrics més reconeguts.

Col·labora amb museus, institucions culturals, universitats, fundacions i altres galeries d’art internacionals i estrangeres. A més, a la galeria també s’organitzen concerts, visites guiades i diverses activitats culturals.

Artistes representats:

Carmen Alvar, Alberto Bañuelos, Joan Boy, Marcos Cárdenas, Ángel Mateo Charris, Greta Chicheri, Garikoitz Cuevas, Carlos Díaz, Dis Berlin, Stefaan Eyckmans, Leticia Feduchi, Carlos Forns, Gorka García Herrera, Federico Granell, Rafel Joan, Michael Kenna, Juan Carlos Lázaro, J. M. Guerrero Medina, Juan Antonio Mañas, Eva Miquel, Carlos Morago, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Gloria Muñoz, Marcos Palazzi, Magí Puig, Alejandro Quincoces, Miguel Rasero, Xavier Rodés, Joseba Sánchez Zabaleta, Josep Segú, Gonzalo Sicre, Brigitte Szenczi, Manuel Velasco, Lluís Ventós, Albert Vidal, Miquel Vilà

Cuadros de compañía, 2025-2026 segueix la línia conceptual de les darreres exposicions de Guillermo Pérez Villalta, en les quals sobrevola la reflexió entorn de la idea de «classicitat». La seva pintura planteja un diàleg constant entre forma i pensament, perseguint la Bellesa com a objectiu últim del procés i del resultat pictòric.

Aquesta exposició és una sèrie d’unes quaranta obres —acompanyades de més de cinquanta dibuixos—, quadres de format mitjà i petit, que poden exercir d’acompanyant perquè són perfectes per ser traslladats i, així, potenciar una relació íntima i constant amb la pintura. Pérez Villalta planteja en aquestes obres autèntics exercicis mentals en què juga amb la geometria com a font principal per assolir la Bellesa, explorant nous camins, remarcant els contrastos entre els cossos i el buit, i creant misteris i enigmes insòlits, alguns dels quals ens remeten a fórmules d’altres moments de la seva trajectòria. Els girs formals d’aquesta darrera producció de l’artista serveixen per construir portals que ens connecten amb realitats ocultes i donen sentit a la vida en l’aventura que suposa mirar. Tal com ell mateix assenyala al catàleg de la mostra: «La vida sorgeix per tenir consciència de la bellesa».