RocioSantaCruz

La galeria RocioSantaCruz és un espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions. Situat al centre neuràlgic de Barcelona, l’espai acull projectes tant d’artistes consolidats com ara talents emergents.

Fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París com a editora de llibres d’artista, el plantejament de RocioSantaCruz és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un espai d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i un espai per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista.

Artistes representats:

Virxilio Viéitez, Jean Denant, Lionel Sabatté, Teresa Gancedo, Javier Inés, Colita, Pilar Aymerich, Palmira Puig, Ouka Leele, Lúa Ribeira, Toni Amengual, Antón Lamazares, Marina Núñez, Dionisio Cañas, Dionis Escorsa, Oriol Vilapuig, Barbara Mors, Antoni Campañà, Paco Elvira, Marcel Giró, Lluís Hortalà, Gonzalo Elvira, Fina Miralles, Gloria Oyarzabal, Miguel Rio Branco, Francisco Ontañón, ORLAN, Miguel Trillo, Diogo Pimentã, Blanca Casas Brullet, Vari Caramés, Ceesepe, Eduardo Salvatore, Nicolás Combarro, German Lorca, Andrés Galeano, Miquel Mont, Pep Duran, Lois Patiño, Montserrat Soto, Sergio Vega

Mariaelena Roqué és una creadora difícilment classificable, però clau en el context de l’art contemporani català.  La crítica d’art va referir-se històricament a la seva obra sota el paraigua de la Companyia Carles Santos. 

Ha estat una artista “atrapada temporalment en l'angle mort del relat patriarcal de l'art” (Griselda Pollock), quan es tracta d’una creadora amb una força imprescindible per si mateixa, que opera entre plàstica, escultura, performance i acció escènica. El seu treball qüestiona els rols de gènere i és crítica amb la societat patriarcal. Explora el cos femení com a territori de memoria, identitat i transformació. Els seus treballs dilueixen la silueta humana, proposant una condició «posthumana» que desafia l’antropocentrisme.

L'exposició inclou performances i diàlegs amb comissaris i crítics que complementen aquesta experiència artística. 

El projecte de RocioSantaCruz obre espai a una altra veu silenciada, tot reafirmant a Roqué com a figura imprescindible de l'art feminista i contemporani.