Pigment Gallery

En gener de 2016 neix a Barcelona la galeria Pigment Gallery. Va ser fundada amb la voluntat d'adaptar-se a la societat global canviant de manera interactiva, amb la principal finalitat de fer arribar l'art contemporani a qualsevol persona que tingui inquietuds i sensibilitats cap a l'art.

Pigment Gallery es dedica a la promoció i difusió de l'art contemporani, en una línia que va des de la figuració moderna fins a l'abstracció més pura, amb l'objectiu de donar a conèixer nous artistes, ja siguin locals o estrangers, i presentar les seves obres a nivell estatal i internacional, especialment en les principals fires d'art contemporani celebrades per tot el món. La galeria aposta per fer una lectura de la realitat i les tendències actuals que s'allunyi de les modes i els tòpics, que busqui noves veus que aportin un aire fresc al món de l'art. Descobrint, compartint, invertint i generant espais de debat que vagin més enllà del simple fet expositiu.

Artistes representats:

Rosa Galindo, Juan Escudero, Idylla, Silvia Martinez Palou, Bego Terradas, Jonathan Tignor, Haidé Costa, Camil Giralt, Jorge Hernández, Kai Savelsberg, Xavi Déu, Alberto de Udaeta, Irene Ortiz, David Morago, Rosanna Casano, Marta Fàbregas, Julio Vaquero, Manu vb Tintoré, Gerard Fernández Rico, Patricio Reig, Anke Blaue, Aurelio San Pedro, Ana Monsó, Sito Mújica, Penélope Clot, Jordi Martoranno, Juan Miguel Quiñones, Diego Benéitez, Eduardo Pérez-Cabrero, Carla Tarruella, Francesca Poza, Dominica Sánchez, Diego Ferrari, Benjamin Gaumard, Víctor Silva, Mario Pasqualotto, Pablo Arrázola

El temps que queda reuneix una selecció d’obres realitzades per Ignacio Iñigo durant els darrers tres anys a Barcelona. En elles, la pintura es desplaça de la seva condició d’imatge per esdevenir un camp d’investigació sobre la matèria, el temps i els processos de transformació. Capes que s’acumulen, envelleixen, es fracturen o es repleguen estableixen vincles amb fenòmens naturals com l’erosió, la gravetat o la sedimentació, revelant una pràctica atenta als ritmes lents de l’observació i l’experimentació.

En diàleg amb aquest conjunt, Lorenzo Fernández presenta una pintura que pren com a punt de partida una estructura tridimensional creada per Iñigo a partir de pintura acrílica. La seva reinterpretació hiperrealista incorpora una composició de figures característica del seu imaginari visual, generant una obra on ambdós llenguatges convergeixen. El resultat planteja una reflexió sobre el temps i els límits entre pintura i escultura, objecte i imatge, representació i presència.