Mayoral

Albert Serra (Banyoles, 1975) és un cineasta, guionista i productor català reconegut per una obra radical i experimental que desborda els límits del cinema narratiu convencional. Format en Filologia Hispànica, Teoria Literària i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, la seva pràctica artística es caracteritza per una relectura lliure de referents literaris, històrics i filosòfics. Va debutar internacionalment amb Honor de caballería, presentada a la Quinzaine des Réalisateurs de Canes, seguida d’El cant dels ocells, àmpliament celebrada per la crítica. Serra ha combinat cinema i art contemporani amb projectes per a institucions com el MACBA o dOCUMENTA (13). La seva obra ha estat objecte de retrospectives en museus de referència i ha rebut importants premis internacionals, com el Lleopard d’Or de Locarno. Amb un estil rigorós i antinarratiu, Serra ocupa un lloc singular en el cinema europeu contemporani.

Link artista

Alexander Calder (Filadelfia, 1898 - Nova York, 1976) Alexander Calder (1898–1976) va revolucionar l’escultura moderna mitjançant la creació dels mobiles, obres cinètiques que es mouen amb els corrents d’aire, i dels stabiles, escultures monumentals de caràcter estàtic. Fill d’una família d’artistes, es va formar a Nova York abans de
traslladar-se a París el 1926, on va desenvolupar el Cirque Calder, una obra performativa que va captivar l’avantguarda parisenca. L’any 1931 va iniciar les seves primeres escultures abstractes en moviment, terme que Marcel Duchamp va denominar mobiles. De retorn als Estats Units, va començar a treballar amb escultures a l’aire lliure de gran escala. A partir dels anys cinquanta, establert de nou a França, Calder va centrar-se en encàrrecs monumentals per a espais públics, consolidant el seu prestigi internacional. La seva aportació va redefinir la relació entre escultura, espai i moviment.

Link artista

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923–2012) va ser una de les figures clau de l’art contemporani europeu i un dels principals renovadors de l’informalisme. Després d’iniciar-se en el dibuix durant l’adolescència, va abandonar els estudis de dret per dedicar-se plenament a l’art. A finals dels anys quaranta va cofundar la revista d’avantguarda Dau al Set, i progressivament va desenvolupar una obra marcada per l’interès en la matèria, incorporant materials no tradicionals i textures d’alta càrrega expressiva. A mitjan anys cinquanta va assolir reconeixement internacional amb les seves pintures matèriques, concebudes com a espais de reflexió simbòlica i gairebé alquímica. La seva producció manté un fort compromís ètic i polític, especialment durant el franquisme, i incorpora posteriorment influències de la cultura oriental. Paral·lelament, Tàpies va destacar com a pensador, escriptor i impulsor de la Fundació Antoni Tàpies, deixant una empremta decisiva en l’art del segle XX.

CV

Link artista

Antonio Saura (Osca, 1930 - Conca, 1998) és considerat un dels artistes espanyols més influents del segle XX. Inicialment vinculat al surrealisme, aviat va desenvolupar un llenguatge propi, caracteritzat per figures humanes distorsionades, traços enèrgics i una paleta predominantment fosca. Va ser un dels fundadors del grup El Paso l'any 1957. 

Va assolir una ràpida projecció internacional amb exposicions a Europa, als Estats Units i a l’Amèrica Llatina, així com amb la seva participació a la Biennal de Venècia i en diverses edicions de la Documenta de Kassel.

Va rebre reconeixements com el Premi Guggenheim (Nova York), Gran Premi de la Biennal de Gravats Bianco e Nero (Lugano), Premi de la Primera Biennal de Gravats Europeus (Heidelberg), Grand Prix des Arts de la Ville de Paris i el Premi Liberté (Sarajevo). La seva obra es conserva en importants museus com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i el Centre Pompidou.

Link artista

Fernand Léger (Argentan, 1881 - Gif-sur-Yvette, 1955) va ser una figura clau de l’art modern del segle XX, vinculat inicialment al cubisme, tot i que va desenvolupar un llenguatge propi molt recognoscible. Nascut a Argentan, Normandia, es va formar com a arquitecte i posteriorment es va dedicar a la pintura. Les seves primeres obres mostren la influència de Cézanne i del cubisme analític, amb formes geomètriques i volums fragmentats. Després de la Primera Guerra Mundial, en què va servir com a soldat, la seva obra va evolucionar cap a l’anomenat “tubisme”, caracteritzat per formes cilíndriques, colors plans i una estètica mecànica inspirada en la industrialització. Léger va incorporar elements de la vida moderna, com màquines, ciutats i figures humanes estilitzades. També va treballar en escenografia, cinema i muralisme, defensant un art accessible. Va influir profundament en moviments posteriors com el pop art per la seva celebració de la cultura visual contemporània.

Fernando Botero (Medellín, 1932 - Mónaco, 2023) va ser un pintor i escultor colombià de renom mundial, conegut pel seu estil artístic distintiu anomenat Boterisme, caracteritzat per figures i formes exagerades i voluminoses. Juganer però profund, el seu art va explorar temes com la bellesa, el poder, la política i la naturalesa humana, fet que el va convertir en un dels artistes llatinoamericans més reconeixibles i influents dels segles XX i XXI.

José Luis Barquero (Barcelona, 1997) és un artista la pràctica del qual se centra de manera radical en la pintura, entesa no només com a mitjà, sinó com a forma de pensament i de presència. Tot i treballar ocasionalment en altres disciplines, la pintura constitueix l’eix estructural de la seva producció. La seva obra es desenvolupa com un sistema obert entre imatge, gest i escena, en què l’error, la urgència i el cos actuen com a motors formals i conceptuals. Lluny de la representació, la pintura genera condicions de presència i tensió, situant-se en un llindar entre el visible i l'inassolible. Les figures que hi apareixen són restes d’una acció més que no pas narratives definides. Barquero qüestiona la possibilitat d’una imatge no codificada pel desig ni orientada a la permanència, proposant una experiència de suspensió perceptiva amb una subtil dimensió metafísica.

Joan Miró (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) és considerat una de les figures clau de l’art del segle XX per la construcció d’un llenguatge plàstic personal i innovador. La seva obra es caracteritza per l’ús de colors intensos, formes biomòrfiques i una simbologia aparentment elemental, influïda pel surrealisme i per l’exploració del subconscient. Després d’una etapa inicial marcada pel fauvisme, l’expressionisme i el cubisme, durant la dècada de 1930 va consolidar un estil de pintura plana, amb un repertori estable de signes còsmics i formes simplificades. Miró va rebutjar de manera deliberada les convencions acadèmiques i qualsevol adscripció estricta a moviments artístics concrets, amb l’objectiu de desenvolupar un art autònom i integrador. La seva producció reflecteix una sensibilitat crítica envers el context polític i social. El reconeixement internacional es va consolidar amb la retrospectiva del MoMA de Nova York el 1941, seguida de nombroses exposicions en institucions museístiques de primer nivell.

CV

Link artista

Jordi Alcaraz (Calella, 1963) és un pintor i escultor català que, des dels anys vuitanta, ha desenvolupat una trajectòria marcada per la revisió crítica dels límits tradicionals entre pintura i escultura. A partir de la dècada de 1990 va consolidar una pràctica artística híbrida i multidisciplinària que qüestiona la noció mateixa d’obra d’art. La seva producció se centra en la reflexió sobre el volum, el llenguatge i el temps mitjançant l’ús de materials aparentment simples , com l’aigua, el vidre, el mirall, el pigment, el llibre o la pedra; transformats en metàfores visuals de gran potència poètica. Les seves obres sovint desborden l’espai pictòric i escultòric per dialogar amb l’arquitectura. Ha exposat àmpliament a nivell internacional i ha participat en fires d’art de primer ordre. Destaquen especialment les seves exposicions a la galeria Jack Rutberg Fine Arts de Los Angeles, que van consolidar el seu reconeixement internacional.

Marria Pratts (Barcelona, 1988) és una artista contemporània que desenvolupa una pràctica pictòrica intuïtiva i visceral, estretament vinculada a l’experiència urbana i a la vida quotidiana. La seva obra parteix sovint de materials trobats en contextos de degradació urbana, que transforma en imatges carregades de força expressiva i poètica. L’estudi esdevé un espai de fusió entre vida i creació, on el gest espontani i el pensament reflexiu coexisteixen. La seva producció pot interpretar-se com una crítica a les estructures socials contemporànies, especialment als efectes de la gentrificació i a les tensions del paisatge urbà. Tot i la seva joventut, ha exposat en institucions rellevants com la Fundació Joan Miró i el MACBA, així com en fires internacionals de primer nivell. La seva obra transmet una noció de resistència i vitalitat davant la precarietat contemporània.

Link artista

Niki de Saint Phalle (Neuilly-sur-Seine, 1930 - San Diego, 2002) va ser una artista francesa amb una trajectòria marcada per l’experimentació radical, el component autobiogràfic i una clara dimensió crítica i feminista. Sense formació acadèmica, es va iniciar en l’art després d’una infància traumàtica, desenvolupant un llenguatge lliure i no convencional. Va assolir projecció internacional als anys seixanta amb els Tirs, assemblatges realitzats mitjançant trets sobre el llenç, que incorporaven la violència, l’atzar i la performativitat al procés creatiu. Posteriorment, va crear les Nanas, escultures monumentals de figures femenines exuberants i de colors vius, convertides en símbols d’afirmació vital i corporal. El seu projecte més ambiciós va ser el Jardí del Tarot, un parc escultòric de gran escala. Va col·laborar amb nombrosos creadors, especialment amb Jean Tinguely. Malgrat problemes de salut, va mantenir una producció intensa fins al final de la seva vida, consolidant-se com una figura clau de l’art feminista del segle XX.

Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973) és una de les figures més determinants de l’art del segle XX. Pintor, escultor, gravador i creador polifacètic, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria a França i va exercir una influència decisiva en la configuració de l’art modern. És especialment reconegut com a cofundador del cubisme, així com per la invenció del collage i de l’escultura construïda. La seva obra mostra una capacitat excepcional de transformació formal, articulada en diferents períodes, entre els quals destaquen el Període Blau, el Període Rosa, el cubisme analític i el cubisme sintètic. Peces com Les Demoiselles d’Avignon (1907) i Guernica (1937) sintetitzen el seu caràcter innovador i el seu compromís amb la realitat històrica. Extremadament prolífic, Picasso va assolir un reconeixement universal i una posició central en la història de l’art contemporani.

Link artista

Regina Giménez (Barcelona, 1966) és una artista visual coneguda pel seu treball dins l’abstracció geomètrica i la reutilització d’imatges trobades. Es va formar en disseny i arts visuals a Barcelona i des de finals del segle XX ha desenvolupat una pràctica centrada en la pintura, el collage i l’objecte artístic. La seva obra parteix sovint de materials preexistents com mapes antics, gràfics científics, diagrames astronòmics o esquemes pedagògics, que transforma en composicions de gran força visual. A través de formes geomètriques simples, camps de color i estructures rítmiques, construeix un llenguatge que dialoga amb la modernitat i amb la tradició de l’abstracció. Els seus treballs exploren conceptes com el temps, l’espai, la mesura i l’ordre còsmic, situant-se entre la representació i la síntesi formal. Ha exposat en galeries i museus nacionals i internacionals, consolidant una trajectòria reconeguda dins l’art contemporani espanyol.

Link artista

Salvador Dalí (Figueres, 1904 - 1989) va ser un pintor i gravador surrealista espanyol, destacat per la seva exploració sistemàtica de l’imaginari subconscient. Format a Madrid i Barcelona, va assimilar múltiples llenguatges artístics abans de definir el seu estil madur a finals dels anys vint, arran de la lectura de Sigmund Freud i de la seva incorporació al grup surrealista de París. En aquest context va desenvolupar el mètode paranoic-crític, destinat a provocar estats al·lucinatoris controlats com a font de creació. Entre 1929 i 1937 va produir les seves obres més conegudes, caracteritzades per la representació minuciosa d’objectes quotidians deformats en escenaris onírics, sovint vinculats al paisatge català. A finals dels anys trenta va adoptar un estil més academicista, fet que va provocar la seva expulsió del surrealisme. Posteriorment, va diversificar la seva activitat artística i literària, abordant temes religiosos, eròtics i autobiogràfics, amb una marcada voluntat de projecció pública.

Link artista