Galeria Marc Domènech

Centrada en promoure i defensar l’art del segle XX, l'activitat de la Galeria Marc Domènech està dirigida a treballar amb les obres més representatives dels principals artistes nacionals i internacionals d’aquest període. 

A més a més de centrar el seus esforços en aquesta línia d’avantguardes històriques, també dirigeix la seva activitat en impulsar i promoure dues línies més de treball que defineixen simultàniament també el perfil de la galeria; una d’art contemporani i una altra titulada “Artistes retrobats” centrada a recuperar artistes del passat que no se’ls hi ha fet el seu merescut reconeixement.

Artistes representats:

Pic Adrian, Rosa Amorós, Manuel Ángeles Ortiz, Miquel Barceló, Erwin Bechtold, Maria Blanchard, Esther Boix, Magda Bolumar, Sara Bonache, Francisco Bores, Jorge Camacho, Rafael Canogar, Agustín Cárdenas, Cardona Torrandell, Gaston Chaissac, Joaquim Chancho, Eduardo Chillida, Martín Chirino, Luis Claramunt, Antoni Clavé, Germán Cueto, Modest Cuixart, Salvador Dalí, Óscar Domínguez, Jean Dubuffet, Maurice Estève, Will Faber, Luís Feito, Apel·les Fenosa, Luis Fernández, Pablo Gargallo, Albert Gleizes, Julio González, José Guerrero, Ramon Guillen-Balmes, Hans Hartung, Manuel Hernández Mompó, Joan Hernández Pijuan, Hessie, Manolo Hugué, Max Jacob, Paul Klee, Wilfredo Lam, Henri Laurens, Le Corbusier, Fernand Léger, Jacques Lipchitz, Antoni Llena, Baltasar Lobo, Alberto Magnelli, André Masson, Roberto Matta, Jean Metzinger, Henri Michaux, Manolo Millares, Joan Miró, Henry Moore, Zoran Music, Georges Noël, Pablo Palazuelo, Ana Peters, Francis Picabia, Pablo Picasso, Enric Planasdurà, Jaume Plensa, Joan Ponç, Charo Pradas, Joan Rabascall, Jean-Paul Riopelle, Manuel Rivera, Josep Royo, Miquel Rué, Jaume Sans, Antonio Saura, Teo Soriano, Josep Maria de Sucre, Antoni Tàpies, Joaquín Torres-García, Juan Uslé, Victor Vasarely, Vicenç Vilaplana, Esteban Vicente, Maria Helena Vieira da Silva, Moisès Villèlia.

Joan Claret va ser durant molt temps un artista amb una gran projecció internacional i un dels valors més destacats de la pintura abstracta catalana de la segona meitat del segle XX. Darrerament s’han dut a terme varis projectes expositius que han contextualitzat el seu treball i n’han destacat la seva rellevància. Amb aquesta exposició, 1959 - Joan Claret. Pintures, volem contribuir no només a destacar la figura de l’artista, sinó també a centrar-nos en un sol any de la seva carrera – un any en què l’artista proposa per primer cop un conjunt d’obres que es convertiran en el fonament de tota la seva carrera posterior. 

Totes les obres de la mostra provenen de la col·lecció de l’artista i la majoria es veuran per primera vegada després de dur a terme un acurat treball de neteja i conservació per a protegir aquest important llegat i recuperar-ne la força i els matisos originals. El resultat és un conjunt de pintures extraordinàries que testimonien la força que, igual que amb l’obra de Joan Vilacasas, Joan Puig Manera o Enric Planasdurà, entre d’altres, tingué la pintura geomètrica i la cinètica a casa nostra durant els 50 i els 60.

De fet, l’any 1959 va ser crucial per a Joan Claret; també és l’any en el qual torna de París i du a terme la primera exposició individual a la Sala Gaspar. Va significar la ruptura definitiva amb la pintura de ressò clàssic i figurativa que havia fet després d’abandonar la carrera d’arquitectura a principis dels 50 i engegava un camí centrat en el constructivisme. La seva aposta va ser valenta i decidida, ja que hem de tenir en compte que pràcticament tot l’espai artístic d’aquell moment l’ocupava l’informalisme. Cirici-Pellicer ja va dir de Claret que era un “pintor constructivista pur, un heroi resistent vers l’informalisme”. El 1959, doncs, és l’any en el que Claret abraça d’una manera totalment convençuda una pintura geomètrica, inspirada pels seus coneixements arquitectònics alhora que estableix una evident distància formal amb la nombrosa comunitat artística informalista del moment.