Mayoral

Antoni Tàpies i Puig, (Barcelona, 1923 - 2012) va ser un artista català reconegut per les seves grans contribucions al camp de l'art contemporani. Tàpies es va iniciar en l’art a una edat primerenca i fou dels pioners del moviment d'avantguarda. El seu estil distintiu abraçava elements de l'expressionisme abstracte, l'informalisme i tècniques mixtes, creant un llenguatge visual únic que desafiava les normes artístiques tradicionals.

Tàpies va explorar temes profunds sobre l'existència humana, l'espiritualitat i la consciència social a través de les seves obres, i sovint incorporava objectes quotidians i materials simbòlics en les seves composicions texturades i tàctils. La seva obra abastava la pintura, l’escultura, el gravat i la ceràmica. Va ser celebrat per la seva capacitat de transmetre profunditat emocional i introspecció a través de les seves peces poderoses i provocadores. Al llarg de la seva carrera Tàpies va rebre nombrosos reconeixements d’àmbit internacional i la seva obra forma part dels museus més prestigiosos del món, cosa que el consolidà com un dels artistes més influents del segle XX.

CV

Link artista

Antonio Saura (Osca, 1930 - Conca, 1998) va ser un destacat pintor i escultor espanyol conegut per les seves obres profundes i provocadores que exploraven temes com el patiment humà, l'angoixa i l'existencialisme. El recorregut artístic de Saura va començar amb l'expressionisme figuratiu abans d'evolucionar cap a un estil propi caracteritzat per pinzellades agosarades, figures distorsionades i un ús impactant del blanc i el negre. Inspirat per artistes com Francisco Goya i Pablo Picasso, l'obra de Saura sovint aprofundia en les profunditats de la psique humana, reflectint les seves pròpies lluites personals i el clima sociopolític de la seva època. A través del seu poderós llenguatge visual, l'art de Saura cercava enfrontar-se i desafiar els espectadors, que va deixar una empremta indeleble en l'escena artística espanyola i es va consolidar com una figura venerada en la història de l'art modern.

Link artista

Eulàlia Grau (Tarrasa, 1946)

Link artista

Jean-Michel Basquiat (Nova York, 1960 - 1988) va ser un artista nord-americà que va assolir l'èxit durant la dècada de 1980 dins del moviment del neoexpressionisme. A finals dels anys 70 va aconseguir certa notorietat com a part del duo de grafitis SAMO, escrivint epigrames enigmàtics per Manhattan, especialment on el rap, el punk i l'art urbà convergien en la cultura del hip-hop. A principis dels anys 80, les seves pintures ja s'exhibien en galeries i museus internacionals. Als 21 anys, Basquiat es va convertir en l'artista més jove a participar en la Documenta de Kassel, Alemanya. Als 22, va ser un dels més joves a exposar a la Whitney Biennial, NY.

Basquiat se centrava en dicotomies com la riquesa versus la pobresa, la integració versus la segregació i l'experiència interna versus l'externa. Va utilitzar la poesia, el dibuix i la pintura; va fusionar text i imatge, abstracció, figuració i informació històrica mesclada amb crítica contemporània. Les seves pintures incloïen el comentari social com a eina d'introspecció i d'identificació amb la comunitat negra, així com per atacar les estructures de poder i el racisme.

Link artista

José Pérez Ocaña (Cantillana, 1947 -  Sevilla, 1983), més conegut com «la Ocaña», va ser artista, performer i activista pels drets LGTBI+. 

El 1971 es va traslladar a Barcelona, on exercí l’ofici de pintor decoratiu per sobreviure i desenvolupà la seva vida artística. Fou una de les principals figures del moviment de la contracultura barcelonina de la dècada de 1970. Utilitzà les seves representacions simbòliques del cos per provocar, i alhora per naturalitzar, fent visible en l’espai públic, un conjunt de pràctiques performatives populars i col·lectives de desobediència de gènere i sexual. La seva gran popularitat continua ocultant la seva obra com a artista, una pràctica singular que va anunciar —trenta anys abans— un model exemplar de fer art per al segle XXI.

Ocaña incorporà nombrosos elements de la religiositat popular andalusa a la seva estètica, resignificant-los com a elements contraculturals i dotant-los de centralitat a les seves obres i també a les exposicions. En l’àmbit del cinema, protagonitzà Ocaña, retrat intermitente (1978), dirigit per Ventura Pons; la película Manderley (1981), dirigida per Jesús Garay, i el curtmetratge Silencis (1982), entre d’altres

Mari Chordà (Amposta, 1942) és una pintora, poeta i activista feminista catalana. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va començar a experimentar amb representacions pictòriques del cos femení. El 1964 —uns anys abans de la revolució de l'art feminista que va tenir lloc als Estats Units a principis dels anys 70— Chordà va iniciar la sèrie Vagines, centrada en la representació visual de la feminitat des d'una perspectiva fisiològica. El seu estil pictòric va guanyar en colors i abordà temes com la sexualitat i la maternitat, com a resultat de la seva experiència de l'embaràs després d’una estada a París el 1965. Va crear representacions innovadores del cos femení en un estil «no figuratiu», anticipant l'avantguarda feminista de la dècada següent.

Chordà va participar activament en els moviments feministes des de finals dels anys 60. El 1968 va fundar el centre cultural Lo Llar a la seva ciutat natal. El 1977 va cofundar el llegendari Bar-Biblioteca- Feminista laSal a Barcelona i la primera editorial feminista d'Espanya.

Marria Pratts (Barcelona, 1988), artista transgressora de l’escena emergent metropolitana de Barcelona, empra una paleta de colors estridents que ironitzen sobre la societat actual. Com diu el comissari i crític d’art David G. Torres, “la intensitat del seu treball sorgeix d’una pulsió amb la contemporaneïtat”. La seva obra multidisciplinària (pintura, vídeo, escultura, instal·lació, dibuix, fanzines, neons, disseny,...) es caracteritza per un traçat punk, carregat d’iconografies i símbols propis que parteixen de la ciutat, el seu entorn immediat, per a criticar una societat injusta.

Link artista

Martina Pla (Barcelona, 1962), filla de pare dissenyador i pintor, i de mare pintora, és creadora d’indumentària i cartomàntica. Treballa el dibuix espontani del subconscient, indestriable de la seva intensa biografia i del paisatge que l’envolta. 

Des de finals dels anys 1970 fins a finals de 1990, exposa en diferents col·lectives i col·labora amb les galeries Fernando Alcolea i la Sala Parés. A partir del 2000 es desvincula del món expositiu i es dedica a transformar la seva obra anterior pintada a l’oli, deconstruint-la per reconstruir-la, creant així sinèrgies compositives en espais expositius. En aquest sentit, el 2022 presenta el projecte «biologia del paisatge», on la natura i el entorno són estímuls per a la creació pictòrica.

Pintor, decorador, escriptor i pensador. Freqüentà la Residencia de Estudiantes i s’integrà al grup Generació del 27. S’instal·là a París a finals dels anys 1920, on esdevingué la figura més brillant del surrealisme pictòric; allà conegué Gala, que fou la seva dona, musa i consellera. Entre 1940-48 a Nova York consolidà la seva projecció internacional. Destaca l’exposició de 1941 al MoMA i la publicació de The Secret Life of Salvador Dalí (1942).

La seva pintura partí del noucentisme i adoptà el que ell anomenà activitat paranoicocrítica, que donà la seva obra més característica: escenes oníriques d’extraordinària minuciositat tècnica. A Itàlia durant la Guerra Civil espanyola predominaren els temes religiosos, històrics i al·legòrics, i en tornar el 1948 seguí la tradició dels grans místics de la literatura castellana. En etapes successives emprà l’holografia i realitzà pintures estereoscòpiques. Conreà el cartellisme, el gravat i la il·lustració de llibres, dissenyà joies i escultures. 

Link artista