RocioSantaCruz

La galeria RocioSantaCruz és un espai dinàmic per a la creació i el pensament contemporani en totes les seves manifestacions. Situat al centre neuràlgic de Barcelona, l’espai acull projectes tant d’artistes consolidats com ara talents emergents.

Fidel a la seva trajectòria des del 1994 a París com a editora de llibres d’artista, el plantejament de RocioSantaCruz és posar el focus sobre arxius inèdits amb l’objectiu de generar un diàleg entre avantguardes de la segona meitat del segle XX i les noves pràctiques contemporànies. La galeria es concep com un espai d’experimentació, un punt de trobada per a la reflexió i un espai per a la difusió de noves pràctiques amb un interès especial en la fotografia, el cinema experimental, l’arxiu i l’edició de publicacions d’artista.

Artistes representats:

ORLAN, Teresa Gancedo, Pilar Aymerich, Toni Amengual, Colita, Gloria Oyarzabal, Mar Arza, Antoni Campañà, Vari Caramés, Blanca Casas Brullet, Ceesepe, Nicolás Combarro, Jean Denant, Oriol Vilapuig, Pep Duran, Gonzalo Elvira, Andrés Galeano, Marcel Giró, Lluís Hortalà, Ouka Leele, German Lorca, Fina Miralles, Miquel Mont, Marina Núñez, Lois Patiño, Diogo Pimentão, Palmira Puig, Raiña Lupa Ediciones, Miguel Rio Branco, América Sánchez, Montserrat Soto, Miguel Trillo, Sergio Vega

A  «La campana còsmica i el llac que respira», Dionis Escorsa (Tortosa, 1970) recupera críticament l'imaginari paisatgista burgès decimonònic, per elaborar una autobiografia ficcional emmarcada a l'herència patriarcal catalana.

Partint d'un quadre del campanar de Tavèrnoles -un poblet proper a Vic- que va pintar el seu avi ja fa gairebé un segle, ha desenvolupat -amb Albert Merino- un videomapping 3D que altera a temps real l'atmosfera de l'aquarel·la i la converteix en un rellotge i en un dispositiu de consulta meteorològica.

Aquesta metodologia s'expandeix -mitjançant una instal·lació immersiva de grans panells pintats a l'oli- al campanar semisubmergit de Sau -veí i germà del de Tavèrnoles- el nivell d'aigua del qual també es projecta recobrint la pintura.

En aquestes i altres peces, Escorsa realitza un exercici d'apropiació estilística que li permet seguir pintant com si fos el seu avi, buscant reconèixer-se no només en el seu art sinó també en la devoció que tenia per l'astronomia i descobrir les seves afinitats o repulsions amb la cultura místicoreligiosa d'aquella època, que encara pugui ser subjacent en el present.