Galeria Marc Domènech

Alberto Sánchez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) fou un escultor i pintor espanyol, cofundador amb Benjamín Palencia de l'Escola de Vallecas, un moviment d’avantguarda arrelat al paisatge i l’art ibèric. D'origen humil, es traslladà a Madrid el 1907, on es vinculà al socialisme i començà la seva formació artística. Admirador del Museu del Prado i amic de Federico García Lorca, col·laborà amb La Barraca en escenografies teatrals. Durant la Guerra Civil lluità al front i treballà a València en projectes culturals. El 1938, després de la destrucció del seu estudi, marxà a l’exili a la URSS, on fou professor de dibuix per a infants espanyols i participà en projectes artístics com els decorats de Don Quixot (1957). Va reconstruir escultures perdudes i, malgrat l’exili, va mantenir una identitat artística profundament espanyola. Va morir a Moscou el 1962.

Francisco Bores (Madrid, 1898 - Paris,1972) va ser un pintor espanyol vinculat a la nova Escola de París. Es va formar a l'acadèmia de Cecilio Pla i va participar en tertúlies ultraistes a Madrid. A principis dels anys 20 va col·laborar amb xilografies i gravats per a revistes com Cruz y Raya o Revista de Occidente, i va exposar en la Exposición Nacional de Bellas Artes (1922). El 1925, després d’un discret èxit a la mostra de la Sociedad de Artistas Ibéricos, es trasllada a París, on coneix Picasso i Juan Gris, i on celebra la seva primera exposició individual el 1927. Integrat plenament en l’ambient artístic parisenc, va exposar arreu d’Europa i als Estats Units. Va col·laborar amb galeries prestigioses i va il·lustrar obres de Lorca i Camus. El públic espanyol no va descobrir-lo fins a finals dels anys 60. Va morir a París el 1972, reconegut internacionalment.

Link artista

Germán Cueto (Ciutat de Mèxic, 1893 - 1975) va ser un pintor i escultor mexicà. El seu primer viatge a Espanya va ser l’any 1916, i durant la dècada de 1920 va formar part del grup “estridentista”, exposant al Café de Nadie. Del 1927 al 1932 va viure a París juntament amb la seva dona Lola Velázquez Cueto, on gràcies a la seva cosina María Blanchard va entrar en contacte amb grans figures de l’avantguarda com Brancusi, Julio González, Henri Laurens, Lipchitz, i sobretot Torres-García.

L’any 1929 va exposar algunes de les seves famoses màscares a Barcelona, a Dalmau. El 1930 esdevingué membre del grup d’artistes abstractes de París “Cercle et Carré”, fundat per Torres-García i Michel Seuphor. Després del seu retorn a Mèxic va mantenir el contacte amb Torres-García, es va dedicar a l’escultura abstracta i va fundar, juntament amb altres, l’anomenat grup “estridentista”. El 1964 Cueto va veure reconeguda la seva obra a la segona Biennal d’Escultura de Mèxic per la qual va rebre una menció honorífica, i el 1967 va ser coronat a la tercera Biennal d’Escultura per la seva” Circonvolución” de bronze. German Cueto va formar part de l’Acadèmia de les Arts des de 1968, sent un dels seus membres fundadors, i va morir a Mèxic el 14 de febrer de 1975.

Hernando Viñes (Paris,1904-1993) fou un pintor espanyol establert a França i membre destacat de la segona Escola de París. Va iniciar la seva formació artística a París després de descobrir la seva vocació en una visita al Museu del Prado. Estudià a l’Acadèmia d’Art Sacre i amb mestres com André Lhote i Gino Severini. Des de 1923 exposà al Saló de Tardor de París i es relacionà amb artistes com Ángeles Ortiz, Peinado i Bores. Durant la Guerra Civil col·laborà amb la República i participà en la creació del Pavelló de la República Espanyola. Exiliat a Sant Joan Lohitzune durant la Segona Guerra Mundial, compaginà la docència amb la pintura fins al seu ressorgiment artístic el 1965. El 1988 rebé la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. La seva obra, de marcada influència fauvista, es conserva en museus internacionals com el Reina Sofia o el Pompidou.

Link artista

Joaquín Peinado (Ronda,1898 - Paris,1975)

Joaquín Torres-García (Montevideo, Uruguay, 1874-1949) va ser un artista polifacètic —pintor, escultor, teòric, pedagog i escriptor— d’identitat uruguaià-catalana. Format a Barcelona, on residí més de 30 anys, esdevingué una figura clau del Noucentisme català i un precursor de les avantguardes internacionals. Col·laborà amb Antoni Gaudí i decorà el Palau de la Generalitat el 1913. Va ser pioner en l’art mural i en l’abstracció geomètrica, fundant el grup Cercle et Carré a París, on coincidí amb Mondrian, Kandinsky i Arp. També visqué a Nova York, on explorà el maquinisme i la modernitat urbana, i més tard a Madrid, on impulsà l’Art Constructiu. El 1934 tornà a Montevideo, on fundà el Taller Torres García, precursor de l’abstracció llatinoamericana. Va escriure més de cent textos teòrics i deixà una obra extensa i influent, reconeguda internacionalment.

José Caballero (Huelva,1915 - Madrid,1991)

Link artista

José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886-1945) va ser un destacat pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol, conegut com "el pintor de l’Espanya negra" per la seva visió fosca i crítica de la societat. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de San Fernando i va recórrer diverses regions d’Espanya captant escenes populars i marginals que influirien profundament en la seva obra. Va participar en ambients bohemis i tertúlies intel·lectuals, com la del Café de Pombo amb Ramón Gómez de la Serna. El seu estil, personal i allunyat tant de l’academicisme com de les avantguardes, va ser poc reconegut inicialment per les institucions, tot i que més endavant va assolir prestigi. Va exposar a París el 1928 sense èxit immediat. Durant la Guerra Civil es va exiliar a València i París, on publicà París (1938). Va tornar a Madrid el 1939 i va morir el 1945.

Julio González Pellicer (Barcelona, 1876 - Arcueil,1942) fou un dels escultors més rellevants de la primera meitat del segle XX. Fill d’una família dedicada a la forja i l’orfebreria, es formà en aquest ambient artesanal. Tot i els seus orígens castellans per part de pare, nasqué i es formà a Barcelona, tot i que gran part de la seva trajectòria artística es desenvolupà a París, on mantingué una estreta amistat amb Pablo Picasso. Va destacar per les seves escultures innovadores, sovint en ferro i de grans dimensions, amb influències cubistes i una forta referència a la figura humana, tot i que sovint també tendien cap a l’abstracció. La seva obra forma part de col·leccions importants com les del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Reina Sofía, el Centre Pompidou i l’IVAM, que li ha dedicat un espai específic gràcies a donacions de les seves hereves.

Manuel Ángeles Ortiz (Jaén,1895 - Paris, 1984) va ser una figura clau en la renovació artística espanyola durant els anys vint fins a la Guerra Civil. Referent tant per artistes peninsulars com per aquells establerts a París, va destacar per la seva col·laboració amb la revista Litoral i per la seva vinculació amb el Moviment Modern internacional, definint-se dins del que Eugenio Carmona anomena Art Nou. La seva obra travessa diverses etapes: residència a París (1922-1932), exili a Buenos Aires (1939-1948), viatges a Granada i retorn definitiu a París el 1948. Influït per Picasso, alternà llenguatges com el cubisme tardà i el classicisme monumental. La seva amistat amb Manuel de Falla reforçà el vincle entre art modern i tradició popular. D’estil inclassificable, rebutjà l’abstracció i cercà un lirisme enigmàtic proper al surrealisme. Als anys cinquanta incorporà paisatge i figura humana, creant obres entre el lirisme i l’estructura que voregen l’informalisme.