Galeria Marc Domènech

Alfons Borrell (Sabadell, Barcelona, 1931-2020). És un dels representants més destacats de l'abstracció lírica a Catalunya. Després de freqüentar l'estudi d'Anglada Camarasa i estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Alfons Borrell va iniciar la seva trajectòria pictòrica als anys cinquanta dins de la figuració en un primer moment. La seva obra va evolucionar cap a l'expressionisme abstracte i, ja a la dècada dels seixanta, cap a la pintura gestual. A mitjans dels setanta va desenvolupar l'estil que li és propi, deslligat d'etiquetes, caracteritzat per un monocromatisme sobri que es desvinculava conscientment del corrent matèric de l'informalisme. A la seva pintura, el color s'imposa a la forma, a partir d'un llenguatge que renuncia a qualsevol ànsia referencial i que cerca la contenció i el rigor.

CV

Ana Peters (Bremen, 1932 – Dènia, 2012) va néixer a Alemanya el 1932. Va néixer a Alemanya el 1932. Es va formar artísticament a València i a Madrid. El 1964 es va casar amb l'historiador i crític d'art Tomàs Llorens.

Als anys 60 va participar amb el grup Estampa Popular valenciana, un grup que aspirava a fer arribar l'art contemporani a un públic ampli, de vegades amb un contingut de denúncia social i utilitzant imatges dels mitjans de comunicació de masses. L'obra d'Ana Peters va gaudir d'exposicions a la Comunitat Valenciana i a Madrid. L'IVAM li va dedicar una Retrospectiva el 2007 i va participar en nombroses fires internacionals com les de París i Colònia.

CV

Antoni Tàpies i Puig, (Barcelona, 1923 - 2012) destacat pintor i escultor espanyol del segle XX, fou un exponent mundial de l´informalisme. El seu estil propi combinava tradició i innovació en obres abstractes plenes de simbolisme. La seva obra reflecteix una profunda anàlisi de la condició humana, va exposar als museus i galeries més importants internacionalment.

CV

Link artista

Enric Planasdurà (Barcelona, 1921–1984) protagonista de l’avantguarda catalana dels anys 50 i 60, Planasdurà va participar activament en el panorama cultural del moment a través de la seva implicació en diversos grups i entitats culturals. Sempre partint de l’experimentació i amb gran capacitat sintètica, dominà tant la figuració com l’informalisme i l’abstracció geomètrica. Les seves obres, de gran vitalitat, han estat exposades a diverses ciutats com ara Venècia, Milà, Berna i Madrid. Planasdurà ha estat Premi Ciutat de Barcelona 1974.

CV

Erwin Bechtold (Colonia, Alemania, 1925 - Ibiza, 2022) el 1949 acaba els estudis com a mestre impressor, però abandona aquest ofici per dedicar-se al món de l’art i es trasllada a París, on treballa amb Fernand Léger. A la capital francesa projecta un viatge breu a Barcelona que es convertirà en una estada duradora. El 1954 descobreix Eivissa, illa que esdevindrà el seu futur lloc de residència, encara que sense interrompre les seves relacions amb Barcelona ni amb els centres artístics europeus. En aquella època, Eivissa és el lloc de trobada d’artistes i intel·lectuals d’arreu del món, i és allà on funda el grup Ibiza 59. El 1957 participa en la llegendària exposició «Eine neue Richtung in der Malerei» («Una nova direcció en la pintura»), a la Kunsthalle Mannheim, Alemanya, en la qual es troba per primera vegada amb els pintors alemanys de la seva generació. Al començament dels anys seixanta fa pintures amb formes orgàniques que provoquen un intens debat públic a Alemanya, unes formes que abandona el 1966, quan utilitza per primera vegada elements geomètrics als seus treballs.

CV

Georges Noël (Béziers, França, 1924 - Paris, 2010) després d'estudiar pintura i enginyeria, va treballar durant nou anys com a dissenyador-delineant a la firma aeronàutica Turboméca. El 1956 es va traslladar a París, per dedicar les seves energies a la pintura. Dubuffet i Klee, Pollock i Fontana van ser artistes que el van impressionar des del principi. Les fotografies de "graffiti" de Brassai també van ser una revelació. El seu interès pel dibuix i l'"escriptura automàtica" (tot i que no li interessava el surrealisme) el va portar a inventar un mitjà -constituït per pigments en pols, sorra i cola- sobre el qual incidir el seu llenguatge de signes personal. El suport podria ser aspre o suau, segons les intencions o l'estat d'ànim de l'artista; va servir per captar el desplegament dels seus impulsos gràfics, ja que ratllaven la superfície, o fins i tot esquinçaven aquests sòls en capes. El seu vocabulari de signes delata el seu profund interès per la màgia i el misteri de les cultures prehistòriques, arcaiques i tribals. El terme "Palimpsest", el terme genèric per a les seves pintures, es refereix al significat original de la paraula d'escriure, fregar i després escriure de nou, inicialment en tauletes o pergamins. Aquí, l'artista superposa i esborra els seus camps de color i cúmuls de signes, evocant capes de memòria, emoció i significat.

CV

Link artista

Hernández Pijuan (Barcelona, 1931-2005) ha estat un dels artistes catalans contemporanis més reconeguts internacionalment. Ha participat en exposicions en centres d’art internacionals i rebut nombrosos premis, com el Premio Nacional de Arte Gráfico en reconeixement a la seva trajectòria (2005), el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (2004) i el Premio Nacional de Artes Plásticas (1981). Entre les seves exposicions més destacades estan la participació a la 51 Biennal de Venècia (2005); Tornant a un lloc conegut... Hernández Pijuan 1972-2002 al MACBA, Barcelona (2003), que va itinerar pel Musée d’art et d’histoire de Neuchâtel, la Konstshalle Malmö i la Galleria d’Arte Moderna de Bolònia; Hernández Pijuan-drawings 1972-1999, al Rupertinum Museum de Salzburg (2000) i Espacios de silencio 1972-1992 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (1993), que es va presentar també al Museo de Monterrey, Mèxic. Recentment la seva obra s’ha mostrat a retrospectives al Altana Kultur Stiftung, Bad Homburg,  Alemanya (2011), al Moscow Museum of Modern Art (2012), al MUA d’Alacant (2019); i a col·lectives al Patio Herreriano de Valladolid, al MNAC de Barcelona, al Caixaforum de Barcelona i Madrid, l’IVAM de València, entre d’altres.

CV

Link artista

Joan Claret i Corominas (Barcelona, 1929-2014) és un dels pintors catalans més singulars de la generació de postguerra. Format en un context dominat per l’auge de l’informalisme, Claret es va fer un lloc dins de la plàstica catalana dels anys seixanta a través del cultiu d’una pintura sensible i de base constructivista, esdevenint un dels pocs representants, i sens dubte el millor, en aquest gènere. Una estada a París de tres mesos l’any 1957, l’empenyé a realitzar el seu salt pictòric cap una pintura refinada i analítica, la qual ben aviat serà objecte d’admiració per part dels principals crítics i galeries de la ciutat, principalment de la Sala Gaspar, amb qui arribarà a exposar fins a nou ocasions (quatre de les quals de manera individual). 

Tot i que Claret tingué una trajectòria artística prolífica, es consideren els seus anys de plenitud pictòrica entre el 1959 i 1966, és a dir entre el seu retorn a París i la seva segona gran exposició individual a la Sala Gaspar. En aquest interval Claret, a banda de les seves destacades ex- posicions individuals, participà en mostres col·lectives de gran rellevància en el seu temps, com les 0 figura a can la Sala Gaspar, organitzades per Rafael Santos Torroella o les exposicions d’art al carrer MAN. Cal destacar també d’aquells anys la participació en exposicions interncionals, a Brasil, els Estats Units, Anglaterra o Suècia, o l’adjudicació del premi de dibuix Joan Miró, el 1962. 

CV

Link artista

Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) fins al 1967, estudia a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Obté l'accèssit del “Premi a la Pintura Jove”, convocat per la Sala Parés de Barcelona. Paisatges arquitectònics i temes arboris; elements constructius de pinzellades denses i pigmentades. 1970 Estada a París becat per la Fundació d’Art Castellblanch, de Barcelona. Primeres representacions pictòriques basades en la interpolació del gest a la geometria.Obre un estudi a Barcelona, als voltants del Mercat de Santa Caterina. 1973 Beca de la Fundació Juan March, Madrid. Edició del llibre A, a càrrec de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Sèries de transformacions lineals amb seqüències successives o sèries cícliques d'imatges. Elements sígnics i cal·ligràfics.

CV

Link artista

José María Sicilia (Madrid, 1954) és un dels representants més significatius de la pintura espanyola dels anys vuitanta. Va començar la seva carrera artística estudiant a l'Escola de Belles Arts de San Fernando a Madrid per després instal·lar-se a París, el 1980. Allà va coincidir amb dos artistes espanyols més -Miquel Barceló i Miguel Ángel Campano- igualment referents amb José Manuel Broto i Ferrán García Sevilla de la pintura espanyola de lèpoca. Des de la seva arribada a França, l'artista treballa en grans formats i la seva pintura adverteix una evolució constant. El seu treball s'organitza en sèries pictòriques on es troben reunides naturaleses mortes i representacions d'eines i utensilis domèstics (aspiradors, planxes, tisores, galledes, etc.); igual que vistes de paisatges urbans de Madrid i París.

CV

Miquel Rué (Sant Boi de Llobregat, Barcelona, 1929 – París, 1967) exposa les seves primeres obres entre 1948 i 1950 en les exposicions col·lectives de Dibuix i Pintura per a Artistes Santboians organitzades per l’ajuntament de Sant Boi. 

Rué presenta dibuixos i olis que representen paisatges, bodegons i algun retrat. 1956 Exposició individual al Museu Municipal de Mataró. Aquest mateix any forma part del Grup Arte Actual, impulsat per Moisès Villèlia, junt amb Anton, Fernando Lerín i Plaza i participa en les exposicions que el grup celebra al Museu Municipal de Mataró i al Museu Municipal de Granollers. Aquestes són les darreres ocasions en les que es pot veure el treball de Rué a Catalunya.  

L’obra de Rué en aquesta època és bàsicament abstracta amb composicions a base de colors i plans a la recerca d’una certa geometrització. A l’octubre marxa amb el seu amic i pintor Enric Rabasseda a París per continuar amb la seva carrera artística a la capital francesa.

CV

Link artista

Pic Adrian (Moineşti, Rumanía, 1910 - Barcelona, 2008). Encara que el 1915 la seva família es va traslladar a Bucarest on anys més tard va cursar els seus estudis en Dret. Va publicar el seu primer llibre de poemes, Jocuri de lumini în întoneric (Jocs de llum en la foscor) el 1927. A París, dècades després, va publicar cinc llibres més: Oeil du ciel: coeur (1973), Main planétaire (1985), Noyau de l'infini (1990), L'Île invisible (1994) i Transparence (1999). Seguidament es va traslladar a Israel el 1951. El 1953 va viure a França, on va conèixer figures rellevants com Brancusi, Chagall, Fernand Léger, Jean Arp o Pau Casals, entre d'altres. 

A partir del juliol del 1953 va fixar la seva residència a Barcelona, encara que va mantenir la seva activitat a París. La seva primera exposició individual va ser el 1962 a la Galeria Syra de Barcelona. Durant aquest període Adrian va fundar el grup Tendencias Esencialistas, el qual va exposar a Barcelona el 1967, ia Madrid el 1969. També va publicar diversos llibres de teoria de l'art i va formar part de diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Madrid, París, Londres, Ruan, L'Havre, Alemanya occidental, etc. Entre 1970 i 1971 es van publicar a Torí ia Barcelona respectivament dos àlbums de serigrafies de l'artista: 10 Condizioni lineari di segnaletica aleatoria i Sincronías. Durant tota la seva vida va viatjar intensament per Europa occidental i els Estats Units.

CV

Link artista

Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) estudia a l'Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona entre 1962 i 1967, moment en què entra en contacte amb l'obra escultòrica de J. González, C. Brancusi, J.Oteiza i els constructivistes russos, entre d'altres . Durant els quatre anys següents continua la seva formació i amplia els seus interessos creatius amb estades personals a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca. Cap al 2005 va abandonant l'escultura entesa com un ens sòlid; a partir de llavors el territori es converteix en el tema i l'eix principal del seu treball, al qual incorpora la noció de desplaçament. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives a Europa, Estats Units i Japó.

CV

Link artista

Setxu Xirau Roig (Canet de Mar, 1968) format en la pintura, és llicenciat en l’especialitat d’escultura per la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de la UB, Universitat de Barcelona. Becat a la ENSB-A, Ecole Supérieur des Beaux-Arts de Paris, treballa al taller de Christian Boltanski. Després d’una breu estada a la capital francesa torna a Barcelona, abandona l’activitat artística i cursa un màster en realització i producció de vídeo i televisió professional a la UPC. Universitat Politècnica de Catalunya. Treballa en publicitat, cinema i finalment en televisió, als serveis artístics de TV3. Televisió de Catalunya, al departament de disseny d’espai i ambientació. Vint anys després deixa l’àmbit audiovisual i reprèn l’activitat artística, amb una producció que evidencia el seu pas pel món del disseny, l’escenografia, la comunicació visual i la imatge. Preocupat per tot allò que envolta el que s’ha definit sota el concepte “Humanimal”, que qüestiona la relació i els límits entre l’home i la resta del regne animal, el seu treball més recent parteix de la mirada com a presa de consciència de la pròpia identitat i pretén, en últim terme, qüestionar la relació artista-galeria/museu-espectador, com a eixos bàsics de la cultura Contemporanea.

Link artista

Teo Soriano (Mérida, Badajoz, 1963) realitza els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de Salamanca i Pontevedra. La seva formació acadèmica s’amplia amb l’assistència a nombrosos y diversos tallers a Galicia i Madrid entre els que cal destacar els impartits per artistes com Lucio Muñoz, Rafael Canogar o Eva Lootz. La seva primera exposició data de 1985 a A Coruña titulada Las Algas. A partir d’aquí, la seva obra comença a veure’s en exposicions individuals i col·lectives que s’organitzen a galeries, museus i centres d’art de tota Espanya. 

D’entre les seves exposicions trobem Codo manchado de azul turquesa al Palacio de exposiciones Kiosko Alfonso d’A Coruña, 27 negros al Centro Gallego de Arte Contemporáneo de Santiago de Compostela, El boceto del Mundo a la Fundación Luis Seoane d’A Coruña, Puntos de pintura al Centro Torrente Ballester de Ferrol, o Nuevas adquisiciones al Centro Gallego de Arte Contemporáneo de Santiago de Compostela. Igualment, ha col·laborat amb diverses galeries com la Galeria Trinta de Santiago de Compostela, la Galeria Paloma Pintos de Santiago de Compostela, La Galeria Miquel Alzueta de Barcelona i Madrid, o la Galeria Fernando Pradilla de Madrid entre altres. La seva obra ha estat exposada en els estands de nombroses fires nacionals i internacionals com Arco (Madrid), Art Chicago (Chicago), Art Madrid (Madrid), The Armory Show (N.Y.).

CV

Link artista

Vicenç Viaplana (Granollers, 1955) els primers treballs de l'artista  (Informe sobre el desfici, 1973)  apareixen en l´esclat de les primeres manifestacions conceptuals  dels anys setanta en l´agitat entorn creatiu que Alexandre Cirici Pellicer, en un article a Serra d´Or, va anomenar  Meridià de Granollers. L´exposició a la Galeria Ciento (Barcelona), l’any 1975, o la instal·lació Vides provocades, a la mítica Galeria G (Barcelona), el 1976 van anar perfilant els trets fonamentals del treball de Viaplana, que s´aniran consolidant a través d'exposicions com les de Metrònom (Barcelona), el 1987, Bruno Facchetti Gallery (Nova York), el 1989 o Fernando Alcolea, (Nova York i Barcelona), els anys 1989 i 1991. També ha exposat, entre d´altres, a la Galeria Antonio de Barnola (Barcelona) el 1997 i a la Galeria Carles Taché (Barcelona) els anys 2001, 2003, 2005, 2011 i 2013. Són especialment significatives les col·laboracions amb Carles Hac Mor en el vídeo D´on ve tot, realitzat el 2011 i en el llibre Fracassart de la no-mort de l´art, publicat el 2015.

CV

Link artista

Xavier Escribà (París, 1969) realitza els estudis artístics a Barcelona (Facultat de Belles Arts Sant Jordi, UB) i posteriorment a París (Ecole Nationale Supérieure des Beaux-Arts de Paris). En aquesta ciutat hi resideix més de deu anys i inicia la seva trajectòria artística. La seva recerca pictòrica, qualificada de “imaginativa i original” per la crítica Maria-Lluïsa Borràs es situa en el que podríem anomenar continuïtat del moviment francès Support-Surface. Des de l’any 2000 exposa regularment a Europa, està present a l’escenari internacional en Fires d’Art com Fiac, Arco, The Armory Show, ArtBasel, ArtCologne. Viu i treballa a Catalunya.

CV

Link artista