àngels barcelona

Situada al barri del Raval, àngels barcelona actua com a plataforma per a les manifestacions artístiques contemporànies, amb l'objectiu de trascender disciplines i fomentar el pensament crític al desenvolupar un programa que reuneix col·laboracions amb artistes, comissaris i altres agents culturals de l'àmbit local i internacional. La galeria és un espai on els discursos històrics, socials, polítics i mediàtics són replantejats. àngels barcelona construeix, promou i explora nous ponts culturals, així com pràctiques artístiques experimentals.

Artistes representats:

Pep Agut, Daniel G. Andújar, Cecilia Bengolea, Lúa Coderch, Peter Downsbrough, Marcelo Expósito, Harun Farocki, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Ion Grigorescu, Daniela Ortiz, Claudia Pagès, Mabel Palacín, Jaime Pitarch, Mònica Planes, Oliver Ressler, Jorge Ribalta, Pedro G. Romero, Michael Snow, Ania Soliman, Oriol Vilanova, Richard T. Walker

El jardí és un lloc de reencontre amb la naturalesa. El jardí de pols és un lloc de reencontre amb la memòria. La pols remet al temps i a l'abandonament, a l'origen i a la fi: tot neix de la pols, tot és retornat a la pols. La pols és un mantell que desdibuixa la visió i esfuma la memòria. Amb Élevage de poussière (1920), Marcel Duchamp i Man Ray van obrir el camí per a fer de la pols substància poètica i conceptual. 

En el nou projecte que presentem, Joan Fontcuberta parteix de l'orgànic en trànsit de desaparèixer per acabar en l'artificial a punt de sorgir. Dos corpus d'imatges articulen aquests passeigs pel jardí de pols. En un, Fontcuberta exhuma documents fotogràfics malmesos que uns microorganismes han reduït a cultius de pols i floridura; a continuació, mitjançant un microscopi electrònic, "retrata" els microorganismes causants de la degradació. Les imatges que ara són pastura d'aquest dramàtic deteriorament eren originàriament majestuosos paisatges alpins capturats entre 1902 i 1904 pertanyents als arxius nacionals italians. En la sèrie oposada apareixen altres representacions de les formes naturals, paisatges exempts de memòria, sense història, paisatges inexistents sorgits del processament generatiu d'uns algoritmes. Aquests artificis visuals són la conseqüència d'un altre tipus de pols: els repositoris gràfics infinitesimals, és a dir, el descomunal contingent d'imatges ja existents que el sistema de la I.A. canibalitza per a poder donar llum a les noves imatges. 

L'exposició il·lustra, per tant, la transició de la vetusta alquímia arcana cap a la nova alquímia algorítmica en l'etapa en què la I.A. ha reemplaçat la càmera en la centralitat de la nostra cultura audiovisual.