• Newsletter
  • Contacte
Composicions

Mariona Moncunill

Infidel meridià

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Rambla 115, Barcelona. Accés per l’entrada del Teatre Poliorama.
Mariona Moncunill està representada per Palmadotze.

Horaris:
Dijous 27, divendres 28 i dissabte 29/09, de 11:00 a 20:00 h
Diumenge 30/09, de 11:00 a 15:00 h

Horaris visites performatives a càrrec de l'artista:
Dijous 27/09: 12:00 h i 18:00h
Divendres 28/09: 12:00 h i 18:00 h
Dissabte 29/09: 13:00 h i 18:00 h
Diumenge 30/09: 13:00 h

Agraïments: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona


La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una associació d'estudiosos de la Ciència, els orígens de la qual es remunten al 1764. La seva activitat és la recerca, l’estudi i la difusió de les ciències i de la seva aplicació a la tecnologia i a les arts. La seva seu actual és obra de l’arquitecte Josep Domènech Estapà, que la començà a construir el 1883 i la completà deu anys més tard amb l’aixecament de dues torres, cadascuna amb una cúpula destinada a les observacions i els mesuraments astronòmics. Disposa d’una biblioteca, amb fons especialment rellevants de la segona meitat del segle XVIII. Un altre espai destacat és la Sala dels Rellotges, la qual conté un rellotge monumental de 1869 amb indicacions de les posicions del Sol, la Terra, la Lluna i els planetes, així com l’hora de sortida i posta de Sol. En el passat, una de les funcions de l’Acadèmia era la de comunicar l’hora oficial de Barcelona.

El projecte de Mariona Moncunill pren com a punt de partida dos aspectes destacats de la història de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: el servei de l’hora oficial de Barcelona i el paper de la institució en la implementació i estandardització del sistema mètric decimal a Espanya. Fent servir els objectes i documents històrics de la RACAB com a catalitzadors, Infidel meridià proposa un relat que navega en la formació d’unes convencions científiques i les seves implicacions polítiques i socials, jugant també amb la relació entre temporalitat i longitud, dues magnituds que s’han anat entrecreuant científicament, poètica i arbitrària en el procés d’institucionalització de la mesura del temps i la longitud.

Infidel meridià està conformat per quatre intervencions: una explicació performativa a càrrec de l’artista, una impressora 3D en permanent funcionament durant les hores d’obertura de la RACAB, un vídeo i una acció duta a terme pels informadors de sala.

En l'explicació performativa (que té lloc cada dia en uns horaris determinats) l’artista fa ús de llibres i documents de la biblioteca de la RACAB per parlar sobre l’evolució de les convencions científiques que han determinat els estàndards de mesura al llarg del temps, i també sobre les qüestions polítiques, ideològiques i econòmiques subjacents a aquests processos històrics. Especialment, Moncunill posa èmfasi en les relacions existents entre el metre com a mesura de longitud i l’hora com a mesura de temps.

Durant l’estona que dura l’explicació de l’artista, en un procés paral•lel, una impressora està en funcionament. Es tracta d’un aparell d’impressió 3D que, seguint indicacions de l’artista, ha estat específicament dissenyat i construït per TMTMTM per tal que imprimeixi línies equivalents a la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre, és a dir, línies d’un metre. D’aquesta manera, tota la versatilitat i funcionalitat que ofereixen aquest tipus d’impressores queda radicalment limitada a la producció d’un element extremadament senzill. Les línies d’un metre que la impressora va generant constitueixen una traducció formal senzilla de la relació entre el temps i l’espai, i al•ludeixen al vincle existent entre les unitats de mesura temporals i longitudinals amb l’esfera terrestre. La impressora es manté activa fora de l’horari de les explicacions performatives, essent els informadors de sala els responsables de controlar els elements impresos, els quals dialoguen simbòlicament amb els instruments de mesurament de la vitrina de la RACAB.

En una vitrina de l’Acadèmia s’exposen un conjunt d’objectes destacats relacionats amb la història de la RACAB, i de la ciència i la tècnica en general. Un d’aquests objectes és una vara de llautó d’un metre que funcionava com a estàndard de mesura longitudinal. Un vídeo que mostra l’atleta Caster Semenya recorrent un metre és projectat damunt la vitrina, de tal manera que els peus de l’atleta es situen exactament sobre el metre de llautó que s’hi exposa. Amb aquesta intervenció, Moncunill fa referència a la construcció històrica i social de les convencions de mesura, així com a la seva arbitrarietat, tot suggerint que una unitat de mesura és allò que acordem que sigui. Indirectament i fent ús de la ironia, l’artista al•ludeix també a les convencions emprades per determinar el gènere, que tant van afectar la carrera esportiva de Caster Semenya.

Tot evocant l’autoritat que la RACAB tenia en el passat en el càlcul i l’establiment de l’hora oficial, les informadores de sala reben els visitants comunicant-los en veu alta l’hora, i anunciant-la també en determinats moments del dia. Ho fan guiant-se pel rellotge del vestíbul, que abans determinava l’hora oficial de Barcelona. Els informadors indiquen també el marge d’error implícit en la mesura, tot posant de manifest el caràcter aproximatiu i fal•lible que tenen també molts càlculs científics.